Brad Pitt, alcalde de Nova Orleans?

Ja fa temps que es comenta que Angelina Jolie podria estar interessada en un futur no llunyà a potenciar encara més les seves múltiples activitats socials i fins i tot entrar en política, i ara li ha arribat el torn al seu company, Brad Pitt. Si l'actriu està vinculada a l'ajuda humanitària als refugiats, al pare dels seus fills se li coneix l'afició a l'arquitectura. Li agraden les obres de mestres com Frank Lloyd Wright i Norman Foster, però també fa temps que està involucrat en la construcció de 150 habitatges ecològics a Nova Orleans per als damnificats pel pas del Katrina el 2005. I és per aquesta via per on arriba una proposta política perquè accepti ser candidat a l'alcaldia de la ciutat. El professor de la Universitat de Tulane Thomas Bayer fa campanya a favor d'aquesta idea (amb venda de samarretes a 20 dòlars i tot) perquè considera que no només "està qualificat" sinó que "té estómac per assumir el càrrec" i "espatlles per suportar la càrrega del govern". A més, creu que això seria una mostra d'agraïment dels ciutadans envers una persona transparent, íntegra i solidària.

Si la iniciativa tira endavant, Jolie podria convertir-se en la primera dama més sexi del món, ara que semblen apaivagats definitivament els rumors de crisi a la parella (l'últim de fa quatre dies). L'actor s'ha encarregat de deixar clar com s'estima la seva família (i la seva moto, afegeix) i com de compenetrats viuen, en una entrevista al Bild alemany, ara que està de promoció de l'últim film de Tarantino, Inglorius Basterds. "Tenim un llit de tres metres d'amplada però ni aquesta mida és prou gran per a tots vuit. Al matí tots entren a l'habitació i s'hi fiquen. És una qüestió de supervivència!".

La següent pregunta havia de ser si ser pare de sis fills li dificultava trobar temps per estar a soles amb la bella actriu, i la resposta va ser afirmativa: "Sí, esclar. És molt important per a tota relació". Però no vol donar més detalls.

En canvi, Pitt, que abans era cristià baptista, a l'entrevista es mostra molt obert a l'hora de parlar de religió, i assegura que ja no creu en Déu. "Sóc probablement un 20% ateu i un 80% agnòstic", diu, tot i que puntualitza que en quest tema realment "ningú pot saber res del cert". El que sí que té clar és que ja no és "un nen", tot i que no li fa por envellir i se sent orgullós de començar a tenir la barba blanquinosa.