Eleccions en crisi

Només un de cada quatre ciutadans de l’Estat sap que el 7 de juny hi ha eleccions europees i tres de cada quatre confessen que no tenen gaire o cap interès en la campanya. I no sembla que les dates de l’any en què la natura més convida a jugar amb ella siguin les més propícies per allunyar el que s’anomena, campanya rere campanya, el fantasma de l’abstenció. Amb aquests vímets no és estrany que les eleccions estiguin marcades per una doble crisi: l’econòmica i la de la desafecció cap a la política, traduïda sempre en més abstenció en el cas català. Potser perquè a Catalunya s’hi pot trobar una tercera crisi: la de la desafecció cap a Espanya de la qual han alertat des del president José Montilla a Jordi Pujol, que fa que bona part del votant sobiranista hagi respost fins ara quedant-se a casa.

Per tant, entre les incògnites que el 7-J respondrà hi ha la de saber com responen els ciutadans en les primeres eleccions d’àmbit estatal que es fan en plena crisi econòmica. I aquí el més perjudicat pot ser el PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero, si el votant del PP i el seu mateix opten per fer servir les eleccions en clau interna i castigar el govern. També s’ha de saber, per tant, si els ciutadans opten per un càstig general que inclogui una participació molt baixa o, al contrari, la crisi fa que es busquin respostes en la política i això faci augmentar la participació. Les enquestes fetes públiques ahir a Espanya pel CIS i a Catalunya pel CEO preveuen un augment de la participació, en vuit punts a Espanya (del 45% al 53%) i en 10 a Catalunya (del 39% al 49%). Però el director del CEO, Gabriel Colomé, va advertir que tenint en compte que hi ha un 35% d’indecisos i que la meitat s’acostumen a quedar a casa, la participació a Catalunya es situaria en el 35% –cinc punts per sota de la que, enquestes en mà, calcula que hi pot haver a l’Estat–, més baixa per tant que fa cinc anys.

I la tercera incògnita. La de com respondrà l’electorat català en un context en què, a més de la crisi econòmica, l’Estat espanyol fa avui 286 dies que incompleix l’Estatut en matèria de finançament de la Generalitat i hi ha pendent una sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. D’aquí que ERC i CiU plantegin la campanya com una resposta de la dignitat de Catalunya davant d’aquests greuges, amb dos candidats siamesos. Segons l’estudi del CEO, el nombre d’enquestats que consideren que Catalunya hauria de ser un Estat independent ja arriba al 20,9%, 4,8 punts més que en l’anterior baròmetre. I en aquest sentit cal veure fins a quin punt pot generar un corrent de simpatia a Catalunya la llista abertzale d’Iniciativa Internacionalista que el Constitucional va avalar ahir a la nit in extremis per al 7-J. HB va tenir el 1987 40.000 vots.

Mentrestant, el PSC fuig de lectures internes i intenta transmetre la importància d’un Parlament Europeu d’esquerres, i culpa la dreta neoliberal de la crisi. Ara, per si de cas, Zapatero només serà un dia a Catalunya. Les enquestes reflecteixen un empat tècnic a Espanya entre un PSOE i un PP disposats a destrossar-se mútuament i, alhora, un bipartidisme que la resta de partits catalans intentaran trencar. A Catalunya, el PSC guanyaria les europees i, a diferència de fa cinc anys, CiU recuperaria la segona plaça en perjudici del PP, que també quedaria superat per ERC. Per tant, Catalunya pot tornar a ser clau per a una victòria socialista. Al carrer Nicaragua repeteixen la fórmula que millors resultats els ha donat: si tu no hi vas, torna Vidal-Quadras. Fórmula que el PSOE ha adaptat amb un vídeo versió postmoderna del del dòberman del 1996, en el qual el pensament conservador el protagonitzen un neonazi i un capellà, i que és líder de visites a YouTube.

El PSC guanyaria les europees, doncs, però CiU es distancia en cinc punts en la intenció de vot a les eleccions al Parlament. Cal esperar a l’enquesta del juliol per veure si el punt d’inflexió és una tendència, però els convergents tenen l’electorat molt mobilitzat i per això també plantegen les europees com unes primàries, ja que obren cicle electoral i es fan a uns 16 mesos de les eleccions al Parlament.