La funció social de les cooperatives
El nou paradigma social a què ens està abocant la gestió de l'economia europea en els últims anys, recomana un fort desenvolupament de les organitzacions cooperatives per aconseguir els nivells de benestar que es van assolir fins l'any 2005. Les cooperatives ofereixen la possibilitat de crear empreses autogestionades destinades a satisfer les necessitats econòmiques, socials i d'altre tipus dels seus socis. Són, doncs, un element d'incidència en la vida dels ciutadans molt més immediat, directe i proper que el que poden oferir els estats i les institucions.
La funció social de les cooperatives de consumidors, ensenyament i habitatge. La raó de ser de les empreses d'aquest tipus és perquè, en un moment determinat, un grup de ciutadans consideren que el mercat no proveeix adequadament els productes i serveis –bé pel preu, bé per no haver desenvolupat l'oferta– que troben necessaris, i s'organitzen col·lectivament per aconseguir-los.
La història de Catalunya dels últims cent cinquanta anys ofereix un ampli ventall d'experiències en què ha estat necessària aquesta organització cooperativa per obtenir els productes i serveis necessaris en àmbits com ara l'alimentació, la salut i la cultura, dels quals s'han beneficiat les persones que posaven en marxa aquestes organitzacions cooperatives, però també el conjunt de la nació. En els últims anys, aquest desenvolupament s'està produint també en àmbits que contribueixen a la sostenibilitat mediambiental i social del país.
Aquest tipus de cooperatives, que tenen una gran importància per al futur, tenen un repte, en el desenvolupament i aprofundiment de la gestió democràtica. En aquest sentit, estan obligades a fer una reflexió profunda sobre la idoneïtat de la intercooperació, la qual ha de permetre aconseguir estructures socials més fortes i també plantejar-se la intercooperació internacional.
La funció social de les cooperatives de serveis i agràries. La raó de ser de les empreses d'aquest tipus procedeix de la necessitat de cooperació que es planteja entre empresaris individuals i altres empresaris del seu mateix sector i territori per resoldre problemes comuns.
Això ha donat lloc a cooperatives agràries, que en molts municipis de Catalunya s'han convertit en l'única estructura econòmica que existeix i sobre la qual se centra l'activitat econòmica de la localitat. A més, s'han desenvolupat experiències molt diverses que han tingut una projecció al territori molt diferenciada.
Veiem cooperatives que s'han mantingut amb una dimensió molt petita i que afronten, ara mateix, els reptes de la seva supervivència i fins i tot la dels seus municipis; altres han evolucionat de diverses formes, cap a la intercooperació, i han aconseguit una millora del nivell de vida dels propietaris de les explotacions agràries del seu territori.
També, a Catalunya hi ha un important nombre de cooperatives de serveis que agrupen titulars d'explotacions industrials i de serveis, especialment del transport, així com autònoms.
En la distribució de productes farmacèutics, per exemple, la cooperativa ha teixit una xarxa que li permet distribuir els productes a qualsevol punt de Catalunya en un temps molt reduït. En el sector del transport, la forma cooperativa aconsegueix que els transportistes individuals, en agrupar-se, tinguin una major capacitat de negociació.
La funció social de les cooperatives de treball associat. A Catalunya, les cooperatives de treball associat són també un bon exemple d'empresa que compleix una funció social important, atès que, a diferència de la resta d'empreses, recau en la mateixa persona la condició de soci i treballador. Això representa un referent, especialment en aquests moments en què les diferents reformes legals del mercat de treball projecten als empleats contractats una precarietat estructural que pot ser resolta en la mesura que les persones prenen la responsabilitat del seu lloc de treball i desenvolupen projectes d'emprenedoria col·lectiva.
D'altra banda, veiem que en els territoris en què el teixit empresarial està basat en empreses participatives, les desigualtats socials estan molt esmorteïdes i els indicadors d'atur ofereixen dades molt millors que en altres llocs.
És un camí que s'ha de desenvolupar. Aconseguir persones sòcies fortes en empreses fortes, ja que només amb una estructura empresarial forta podrem finançar l'estat de benestar que la societat catalana necessita.