Canals

Els ‘business angels' volen alt tot i la crisi econòmica

balanç. Les set Xarxes d'Inversors Privats (XIP) adscrites a ACC1Ó van tancar 54 operacions fins al setembre de l'any passat, tres més que en tot el 2011, principalment en el sector de les TIC

No tots els balanços són nega­tius amb la crisi. Alguns indi­ca­dors seguei­xen avançant a pesar del difícil con­text i un d'ells és el que mesura l'acti­vi­tat dels ano­me­nats busi­ness angels o inver­sors pri­vats. Així, les set Xar­xes d'Inver­sors Pri­vats (XIP) ads­cri­tes a ACC1Ó –la xarxa d'inver­sors de l'IESE, Busi­ness Angels Network Cata­lu­nya (vin­cu­lada a la patro­nal CECOT), ESADE BAN, Bar­ce­lona Busi­ness Angels, Eix Tech­nova (La Salle Bona­nova), Kei­retsu Forum Bar­ce­lona i la xarxa See­dRocket– van tan­car un total de 54 ope­ra­ci­ons d'inversió en els tres pri­mers tri­mes­tres de l'any.

Una xifra que se situa per sobre del balanç glo­bal del 2011 (amb 51 ope­ra­ci­ons).

Les 54 ope­ra­ci­ons tan­ca­des fins al setem­bre han aixe­cat un total de 10,6 mili­ons d'euros. En el mateix període de 2011 s'havien tan­cat 43 ope­ra­ci­ons per un valor de 8,5 mili­ons d'euros.

Les xifres con­vi­den a l'opti­misme tot i que el res­pon­sa­ble de la xarxa ESADE BAN, Fer­nando Zallo, creu que no es poden extra­po­lar. “No crec que es puguin gene­ra­lit­zar, ja que les inver­si­ons en capi­tal de risc i ven­ture capi­tal han sofert un retrocés impor­tant, supe­rior al 30% l'any pas­sat.”

La majo­ria de les ope­ra­ci­ons que van tan­car les set XIP que actuen a Cata­lu­nya sota el parai­gua del Depar­ta­ment d'Empresa i Ocu­pació es van con­cen­trar al sec­tor tec­nològic. Així, de les 54 ope­ra­ci­ons que es van mate­ri­a­lit­zar fins al mes de setem­bre, prop del 60% (el 58,8%) es va cen­trar al sec­tor TIC, men­tre que el sec­tor de la salut va pro­ta­go­nit­zar el 17,7% de les inver­si­ons, con­so­li­dant-se com a una de les àrees de negoci més atrac­ti­ves per als busi­ness angels després dels nego­cis tec­nològics.

I és que Bar­ce­lona i la seva àrea d'influència s'estan posi­ci­o­nant com a un dels pols mun­di­als refe­rents en l'àrea de les ciències de la vida i la salut (que inclou dis­po­si­tius i tec­no­lo­gies mèdiques) i això està ani­mant, diuen des del sec­tor, una pro­li­fe­ració de pro­jec­tes empre­sa­ri­als amb un alt poten­cial de crei­xe­ment –molts d'ells sor­gits del mateix àmbit uni­ver­si­tari– així com d'inver­sors amb conei­xe­ments sobre aquest sec­tor i per tant amb interès d'invo­lu­crar-s'hi.

Diver­si­fi­cació. Gràcies a aquest auge dels pro­jec­tes en sec­tors com el de la salut, però també d'aquells rela­ci­o­nats amb l'ano­me­nada eco­no­mia verda, les inver­si­ons dels busi­ness angels estan més diver­si­fi­ca­des. El sec­tor TIC segueix domi­nant, però menys del que ho va fer en exer­ci­cis ante­ri­ors. Per exem­ple el 2011 va con­cen­trar el 77% de les 51 ope­ra­ci­ons tan­ca­des per les set xar­xes d'inver­sors pri­vats.

Les dades sobre el nom­bre de pro­jec­tes que han arri­bat a les xar­xes i que s'han pre­sen­tat als inver­sors a través dels fòrums d'inversió demos­tren que la crisi no només no ha fre­nat l'empre­ne­do­ria sinó que molt pro­ba­ble­ment l'ha acce­le­rat davant les difi­cul­tats per acce­dir al mer­cat labo­ral.

Així, segons les dades del govern durant els tres pri­mers tri­mes­tres de 2012 un total de 288 pro­jec­tes van pas­sar per aquests fòrums, 72 més que en el mateix període de 2011.

La crisi tam­poc no ha fre­nat l'interès dels inver­sors pri­vats, tot i que sí la seva liqui­di­tat, ja que s'ha fet més difícil desin­ver­tir i per tant els busi­ness angels dis­po­sen de menys diners per tan­car noves ope­ra­ci­ons.

Amb tot són molts els antics empre­sa­ris o alts direc­tius que més enllà del mer­cat immo­bi­li­ari o de la inversió en borsa bus­quen par­ti­ci­par en la gene­ració de nous nego­cis, no només com un meca­nisme per obte­nir ren­di­bi­li­tats atrac­ti­ves sinó també com una manera de com­par­tir la seva experiència i conei­xe­ments de gestió.

Segons Fer­nando Zallo, el per­fil d'aquest inver­sor pri­vat és “cada vegada més hete­ro­geni, baixa l'edat mit­jana i apa­reix un tipus d'inver­sor que vol par­ti­ci­par exe­cu­ti­va­ment en l'empresa”. És a dir, bus­car una major impli­cació en el dia a dia del pro­jecte.

Inver­tir ple­gats. I una pràctica que està gua­nyant ter­reny entre aquests inver­sors és la de coin­ver­tir. Aquest meca­nisme, molt habi­tual a països com els EUA, encara no és majo­ri­tari al nos­tre país però la tendència és a l'alça entre d'altres coses perquè així ho fomen­ten des de les xar­xes de busi­ness angels.

Els bene­fi­cis d'inver­tir amb un com­pany de viatge resul­ten evi­dents a l'hora de reduir els ris­cos i també a l'hora de valo­rar la idea de negoci que pro­posa l'empre­ne­dor.

A la xarxa ESADE BAN aquesta pràctica de coin­versió és rela­ti­va­ment habi­tual, perquè, com explica Zallo, “és la manera que té l'inver­sor de crear un port­foli i diver­si­fi­car el risc”. En aquests casos, afe­geix el res­pon­sa­ble de la xarxa ESADE BAN “la figura de l'inver­sor líder és fona­men­tal ja que en alguns casos hi inter­ve­nen més de sis inver­sors”.

Les xar­xes de busi­ness angels agru­pen a Cata­lu­nya prop de 350 inver­sors actius que bus­quen empre­ses amb un alt poten­cial de crei­xe­ment quan aques­tes es tro­ben en les eta­pes ini­ci­als de la vida, arri­bant així a con­ver­tir-se en acci­o­nis­tes d'aques­tes, però també apor­tant la seva experiència en la gestió empre­sa­rial i, encara més pre­uat, la seva xarxa de con­tac­tes.

La majo­ria d'aquests busi­ness angels actuen dins d'una o més xar­xes d'inversió pri­vada, ja que això els aporta no només tenir accés a un port­foli de pro­jec­tes prèvia­ment selec­ci­o­nats i fil­trats, sinó que a més els faci­lita el con­tacte amb altres inver­sors i obre la porta a fer ope­ra­ci­ons con­jun­tes.

Per tant les xar­xes de busi­ness angels aju­den a pro­fes­si­o­na­lit­zar una acti­vi­tat que si bé ja acu­mula una dècada d'experiència a Cata­lu­nya encara està en una fase ini­cial que reque­reix for­mació i sen­si­bi­lit­zació per tal de donar a conèixer aquesta figura de busi­ness angel.

Les xar­xes tenen la funció de fil­trar i pre­sen­tar pro­jec­tes als seus inver­sors afi­li­ats, al mateix temps que faci­li­tar el procés d'inversió i la con­seqüent cana­lit­zació de recur­sos finan­cers, en forma de capi­tal i presa de par­ti­ci­pació en les empre­ses.

A Cata­lu­nya l'acti­vi­tat d'aques­tes xar­xes es remunta a l'any 2003, pre­ci­sa­ment quan la Gene­ra­li­tat va crear les XIP amb l'objec­tiu de fomen­tar la cre­ació o crei­xe­ment d'empre­ses inno­va­do­res amb alt poten­cial de crei­xe­ment a Cata­lu­nya.

Des del 2003 i fins al ter­cer tri­mes­tre de l'any pas­sat les xar­xes d'inver­sors ads­cri­tes al pro­grama d'ACC1Ó han tan­cat un total de 210 ope­ra­ci­ons, amb un total de 50,6 mili­ons d'euros inver­tits.

Les XIP tenen una presència des­ta­cada a l'EBAN, l'asso­ci­ació euro­pea de xar­xes de busi­ness angels, mit­jançant l'esta­tus de Fede­ració Naci­o­nal de Xar­xes i presència al seu con­sell d'admi­nis­tració. L'EBAN agrupa més de 250 xar­xes d'inver­sors pri­vats i fede­ra­ci­ons a Europa.

Al con­junt d'Europa cal des­ta­car la vita­li­tat de les xar­xes que ope­ren a països com Angla­terra i França, zones que con­cen­tren una gran efer­vescència pel que fa a la inversió pri­vada.

Wuaki.tv, el videoclub ‘online' que ha seduït el gegant Rakuten

El projecte de Wuaki.tv va sorgir el 2008 quan el fundador d'aquesta companyia catalana es va fixar en experiències de videoclubs online que començaven a desenvolupar-se als Estats Units.

La idea de negoci era tan senzilla com revolucionària, tenir el videoclub a un sol clic des del comandament a distància del televisor.

El sistema està pensat per a televisors d'última generació amb accés a internet. A través del menú inicial el teleespectador pot accedir al catàleg de Wuaki.tv i optar pel lloguer o compra d'una pel·lícula o d'una sèrie per veure-la per streaming, és a dir, en visió directa, sense necessitat de descàrrega.

Els emprenedors de Wuaki.tv van acudir en una primera etapa als fòrums d'inversió de les xarxes de business angels adscrites a ACC1Ó per tal de captar capital. “Ens vam plantejar acudir-hi de seguida que vam tenir un prototip del producte”, explica Jacinto Roca, soci fundador.

La companyia va aixecar un milió d'euros en aquella primera etapa i segons Roca el principal valor de finançar-se a través de business angels és que “aporta sobretot menys complicacions polítiques en el pacte amb els socis”.

Després de l'aportació dels business angels els fundadors van aconseguir tancar una nova ronda de finançament, aquest cop amb fons de capital de risc. En total, 4 milions d'euros.

Des del passat mes de juny Wuaki.tv ha passat a formar part del grup japonès Rakuten, la tercera major empresa del món en comerç electrònic.

El gegant nipó va adquirir la companyia catalana amb l'objectiu de convertir-la en la seva plataforma i competir amb les nord-americanes Netflix, Hulu i Amazon en el creixent mercat del videoclub virtual. Jacinto Roca es mostra il·lusionat amb aquesta nova etapa de la companyia. “Ser la central no europea de vídeo online de Rakuten (tercera companyia del món en e-commerce) a Barcelona és una oportunitat única per a nosaltres”, destaca.

Wuaki.tv disposa actualment de 250.000 subscriptors al seu servei a tot el món.

Teambox fa el salt fins a Silicon Valley per fer-se gran

Una xarxa social per a la feina. Aquesta és la idea desenvolupada per Teambox, una plataforma que permet als treballadors de les empreses clients treballar simultàniament sobre un mateix document i compartir tasques o idees en temps real.

En el primer any al mercat aquesta companyia comandada per un jove equip d'emprenedors ja sumava 50.000 usuaris i ara, dos anys després d'haver iniciat el seu camí, ja té un peu al bressol de l'emprenedoria tecnològica, Silicon Valley, als Estats Units.

En els moments inicials del projecte Teambox va poder tirar endavant gràcies al suport de diversos inversors privats que van invertir-hi a través de les xarxes de business angels adscrites a ACC1Ó, ja que van rebre finançament a través de diversos inversors.

La carrera de Teambox en aquests dos anys ha estat de vertigen.

L'enginyer madrileny Pablo Villalba, que va venir a viure a Barcelona “perquè sentia fascinació per aquesta ciutat”, va crear la companyia amb només 23 anys i ara ja forma part del selecte i reduït grup de firmes amb presència a Silicon Valley. L'objectiu de la firma és reforçar la seva presència a la seu californiana per tal d'ampliar el seu catàleg de clients als Estats Units, un mercat que Teambox ja va sondejar des dels inicis de la seva activitat, i des del primer moment va tenir una persona allà fent tasques comercials.

Teambox factura sobre els 300.000 euros i disposa d'una plantilla de sis persones.

El 70% del seu negoci ja és internacional. Aquest plantejament global està a l'ADN d'aquesta companyia que des del primer dia va tenir molt clar que el seu mercat era el món, explica el jove emprenedor.

Aquest accent internacional també es veu en la composició accionarial de la companyia, on destaquen noms com Matt Ocko i Zach Bogue (inversors de Facebook i Zynga), Eric Yuan (cofundador de Webex) i Julia Popowitz (directiva de Facebook).

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.