Canals

La màgia de les nits de Le Mans

Hi ha nits màgiques. I les de les 24 Hores de Le Mans ho són, no ho negarà ningú que hi hagi estat. La combinació entre la foscor, la pluja i la llum i els colors dels cotxes propicia escenes tan immenses com la que Juan Carlos Ferrigno ha plasmat sobre tela rememorant l'edició de l'any 1970

«I tant que m'hau­ria agra­dat veure pas­sar majes­tu­o­sa­ment el Porsche 917 per la recta de Le Mans, però jo era un nen que vivia molt lluny d'allà», diu Juan Car­los Fer­rigno, per a qui aquesta cursa i més encara aquell cotxe exer­cei­xen un atrac­tiu que no sap com expli­car si no és abo­cant els sen­ti­ments a través dels pin­zells i la pin­tura. «Per això és fabulós poder pin­tar, perquè em per­met recrear coses no vis­cu­des sinó ima­gi­na­des o somi­a­des. La pin­tura per­met tras­lla­dar-nos fins on volem», hi afe­geix. En aquest cas, Fer­rigno ha triat la via més exi­gent: repro­duir no només la nit, sinó afe­gir-hi la bellesa plàstica dels colors en movi­ment i els refle­xos de la llum en una nit de pluja. I encer­tar l'efecte que la il·lumi­nació del cotxe que –ima­ginària­ment– roda rere el número 20 pro­du­eix en la cor­tina d'aigua que aixeca aquest. «Vaig dis­fru­tar molt pin­tant aquest qua­dre –asse­gura– i si bé vaig con­sul­tar més d'una vegada les fotos que em ser­vien de referència, quan el feia era com somiar que hi era.»


N'hi ha per pas­sar hores admi­rant el qua­dre en què Juan Car­los Fer­rigno ha recreat amb mà de mes­tre l'ambi­ent noc­turn, el que es viu a peu de pista, de les 24 Hores de Le Mans. Aquest artista nas­cut l'any 1960 a Bue­nos Aires i resi­dent des del 1988 a Bar­ce­lona, fa emba­da­lir davant una escena que va tenir lloc quan ell encara era un nen: la nit de Le Mans 1970, l'edició en què Porsche hi va gua­nyar per pri­mera vegada en plena època dau­rada de les cur­ses de resistència.

Eren els temps dels mítics Porsche 917 i Fer­rari 512, els dos pro­to­tips que apa­rei­xen en el qua­dre. I els temps també en què les cur­ses es dis­pu­ta­ven de prin­cipi a final sense neu­tra­lit­za­ci­ons ni inter­ven­ci­ons del cotxe de segu­re­tat, passés el que passés. Si no hagués estat així, hau­ria que­dat abso­lu­ta­ment diluïda l'èpica d'una nit en què els forts xàfecs que havien començat a caure a mitja tarda van afe­gir encara més difi­cul­tat a la que per si mateixa tenia córrer en aquell lle­gen­dari cir­cuit tan dife­rent del d'ara.

L'escena que Fer­rigno ha plas­mat en aquest qua­dre de 92x73 cm ens tras­llada apro­xi­ma­da­ment a les dues de la mati­nada, quan després de com­ple­tar 153 vol­tes a una mit­jana de 207,1 km/h, el Porsche número 20 pilo­tat per Jo Sif­fert i Brian Red­man –líders des de la quarta hora– havia aga­fat set vol­tes d'avan­tatge a un altre Porsche 917, el de Ric­hard Attwood i Hans Her­mann, en aquell moment segons i futurs ven­ce­dors. Poc després Sif­fert aban­do­na­ria amb el motor del seu cotxe tren­cat a causa d'un sobrerègim en reduir una marxa. En segon terme, es veu un Fer­rari 512 que rep les aten­ci­ons dels mecànics en una atu­rada al box. En aque­lla època, només una sim­ple línia –no una paret– sepa­rava la pista de la zona dels boxs. Sí, eren altres temps.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.