53. Francesc Oliver i de Boteller

L'extracció dels dipu­tats i oïdors del tri­enni 1530-1533 es va fer a l'església de Sant Miquel de Man­resa, a causa de l'epidèmia de pesta que havia forçat la sor­tida de Bar­ce­lona de la Dipu­tació del Gene­ral. Fran­cesc Oli­ver i de Bote­ller fou esco­llit el juliol del 1530. La família Oli­ver fou un bon expo­nent de la gran con­tri­bució tor­to­sina al govern de la Gene­ra­li­tat al llarg del segle XVI. Vuit anys abans de ser esco­llit dipu­tat, va for­mar part de l'ambai­xada de qua­tre canon­ges (ell ho era de Tor­tosa) i altres dig­ni­tats que el capítol cate­dral envià a Adrià d'Utrecht el 1522 per feli­ci­tar-lo per haver estat esco­llit papa. El tri­enni va començar en un clima de pregàries gene­ra­lit­za­des perquè acabés l'epidèmia de pesta i la sequera que asso­lava Cata­lu­nya. L'agost del 1530 arribà la pluja, però la pesta no mar­xa­ria fins al 1532. Durant aquesta època es va ela­bo­rar la pro­jecció arqui­tectònica del pati dels Taron­gers del Palau de la Gene­ra­li­tat. Pel que fa a l'acció de govern, aquests tres anys van estar mar­cats pels con­flic­tes fis­cals oberts entre la Gene­ra­li­tat i el gremi de parai­res de diver­sos pobles, i per les topa­des amb els mem­bres del govern reial. Les fric­ci­ons amb aquest últim es feren espe­ci­al­ment explícites a la Cort del 1533, un any que ha estat con­si­de­rat el punt àlgid del reg­nat de Car­les I a Cata­lu­nya.

La falta d'entesa amb els parai­res res­pon a una doble raó: pri­mer, a la volun­tat de poten­ciar la pro­ducció de draps, fomen­tant la des­cen­tra­lit­zació de la pro­ducció a les zones rurals; segon, als esforços dels dipu­tats per man­te­nir el seu paper hegemònic en la fis­ca­li­tat de Cata­lu­nya. En un altre front, la Dipu­tació del Gene­ral hau­ria de con­ti­nuar bata­llant amb la Inqui­sició, amb la qual man­te­nia un con­flicte de poder, però també de com­petències. Els dipu­tats van pre­sen­tar les seves quei­xes davant Car­les I, però el monarca no escol­ta­ria les recla­ma­ci­ons dels cata­lans i rati­fi­ca­ria el poder i l'immo­bi­lisme inqui­si­to­rial, mal­grat el crei­xent males­tar de la població per l'actu­ació ecle­sial.