94. Pau Claris i Casademunt

El juliol de 1638 el canonge de la Seu d'Urgell, fill d'una família d'homes de lleis ori­ginària de Berga, arriba a la pre­sidència. Va des­ta­car a la Cort de 1626 per la seva opo­sició a la Unió d'Armes que pro­mo­via el comte duc d'Oli­va­res i per la denúncia a la pressió fis­cal impo­sada per la monar­quia, a més d'estar en con­tra de la pràctica reial de donar les pre­la­tu­res amb les seves ren­des a per­so­nes de fora de la nació. Entre el 1626 i el 1637 va actuar com a ins­pec­tor de la gestió admi­nis­tra­tiva i política dels governs de la Dipu­tació. Sobre­tot va des­ta­car l'actu­ació com a mem­bre de les jun­tes de braços que la Dipu­tació con­vo­cava per tro­bar l'asses­so­ra­ment neces­sari arran de l'ofen­siva política i fis­cal de la monar­quia. Va arri­bar, doncs, a la Gene­ra­li­tat com a per­sona expe­ri­men­tada en els afers públics.

El seu tri­enni s'enceta amb l'ordre reial de pro­hi­bir el comerç amb França, cosa que a més de per­ju­di­car els comer­ci­ants cata­lans, com­pro­me­tia les comar­ques fron­te­re­res i amenaçava les finan­ces de la Gene­ra­li­tat. El rei, en guerra amb França, con­si­de­rava que comer­ciar-hi era con­tra­ban, però la Dipu­tació no ho creia. El govern de Pau Cla­ris va recórrer a la via judi­cial, que va per­dre. Tot i així, no es va ren­dir i la Dipu­tació va fallar con­tra la capi­ta­nia gene­ral. Les rela­ci­ons amb el vir­rei es van anar dete­ri­o­rant.

L'estada de tro­pes hispàniques en ter­res cata­la­nes era una font de con­flicte, perquè els cata­lans es veien obli­gats a man­te­nir unes tro­pes en un con­flicte que no els impor­tava, però que vivien a la pròpia terra. A prin­ci­pis de 1640 comença l'esclat popu­lar con­tra els allot­ja­ments, i el govern de Pau Cla­ris hi fa cos­tat. Men­tres­tant, Madrid ordena fer lle­ves a Cata­lu­nya per enviar-les a Itàlia i con­travé, així, les Cons­ti­tu­ci­ons cata­la­nes, que guar­da­ven els cata­lans de com­ba­tre fora del ter­ri­tori català. Madrid res­pon a la resistència ins­ti­tu­ci­o­nal arres­tant el dipu­tat del braç mili­tar i ins­tant un procés con­tra Pau Cla­ris. Res pot atu­rar, però, l'esclat de la revolta popu­lar, encapçalada pels sega­dors, que entren a Bar­ce­lona fins a dos cops. La revolta s'ha estès per tot el país i Madrid ja ha deci­dit l'ocu­pació mili­tar de Cata­lu­nya, i ha acu­sat de con­nivència amb la revolta les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes. Pau Cla­ris reu­neix la Junta Gene­ral de Braços, un par­la­ment sense rei, que denun­cia l'acti­tud del monarca per anti­cons­ti­tu­ci­o­na­li­tat. Cla­ris nego­cia secre­ta­ment amb França ajut mili­tar, que ofe­reix con­ver­tir Cata­lu­nya en una república sota pro­tec­to­rat francès. La guerra avança en ter­ri­tori català quan la mort sorprèn Cla­ris. Diver­sos autors sos­te­nen que va morir emmet­zi­nat.