98. Andreu Pont

No hi ha gaire infor­mació biogràfica d'Andreu Pont, abat d'Amer i de Roses, que va acce­dir al càrrec el juliol del 1647. Només se'n sap que va par­ti­ci­par en la deter­mi­nació que va con­duir a l'expulsió dels mon­jos de Mont­ser­rat. L'inici del tri­enni bullia amb un con­tenciós amb Pèire de Marca –repre­sen­tant del rei de França a Cata­lu­nya–, que s'havia quei­xat davant el Con­sell de Cent que la Gene­ra­li­tat es resis­tia a adme­tre una llista que deta­llava els des­a­fec­tes que no podien aspi­rar als càrrecs de dipu­tats i oïdors. El pro­blema de fons con­ti­nu­ava sent la falta d'entesa amb els fran­ce­sos, que no obser­va­ven la lega­li­tat cata­lana (alguns autors defen­sen que perquè la des­co­nei­xien), i les difi­cul­tats que oca­si­o­na­ven les tro­pes fran­ce­ses esta­ci­o­na­des en ter­res cata­la­nes. L'admi­nis­tració fran­cesa, a més, feia palesa la seva des­cor­te­sia amb l'esta­ment eclesiàstic, cosa que empit­jo­rava la situ­ació. Tot i que el rei Lluís XIV va donar la raó als cata­lans i va dema­nar als seus sub­or­di­nats un millor com­por­ta­ment, la seva petició pràcti­ca­ment no va fer efecte. Men­tre s'enquis­tava el con­flicte amb els fran­ce­sos les tro­pes cas­te­lla­nes avançaven sobre el ter­ri­tori i el setem­bre del 1649 van aple­gar tro­pes a Lleida per envair el Prin­ci­pat, pren­dre Cer­vera i reforçar Tar­ra­gona. L'acti­tud de les tro­pes feli­pis­tes en ter­ri­tori català no era gaire millor que la fran­cesa.