1. Berenguer de Cruïlles

El primer president de la Generalitat de Catalunya va ser un gironí nascut a Peratallada el 1310 que el 1359, quan les Corts de Cervera el van escollir diputat pel braç eclesiàstic, era bisbe de Girona. Era membre d'una rellevant família nobiliària, amb importants possessions al Baix Empordà. Des del 1321 fou canonge de la catedral de Girona i en va ser cabiscol a partir del 1334. El desembre del 1348 el papa Climent VI el nomenà bisbe de Girona i el consagrà en el càrrec el 1349. En defensa dels que considerava interessos de la seva jurisdicció eclesiàstica mantingué constants enfrontaments amb la noblesa. Especialment rellevant va ser el que va tenir amb Ramon Berenguer, comte d'Empúries i oncle del rei Pere el Cerimoniós. També s'enfrontà amb el monarca, en aquest cas pel control de les notaries, que Berenguer de Cruïlles volia mantenir en mans eclesiàstiques mentre que Pere el Cerimoniós volia transferir-les als notaris reials. En el fons del conflicte, els ingressos que generava aquesta activitat. Les topades amb nobles també tingueren motivacions religioses. Ferm defensor de la Inquisició, el primer president de la Generalitat va detectar 500 heretges al bisbat, que va excomunicar fins que s'assolí una sentència arbitral el 1357. També va mostrar-se implacable en la persecució de l'heretgia dins de la mateixa Església i va fer servir el sínodes com a eina per controlar el clergat.

Hi ha molt poca documentació sobre la seva vida com a servidor públic, a la qual se suposa que es va incorporar a causa de la greu situació de crisi que travessava el país. Pel que fa a la guerra amb Castella, el 1362 va prometre 500 sous per contribuir a les obres de la muralla de Girona. El 1362 va morir a Barcelona.