1. Berenguer de Cruïlles

El pri­mer pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya va ser un gironí nas­cut a Pera­ta­llada el 1310 que el 1359, quan les Corts de Cer­vera el van esco­llir dipu­tat pel braç eclesiàstic, era bisbe de Girona. Era mem­bre d'una relle­vant família nobiliària, amb impor­tants pos­ses­si­ons al Baix Empordà. Des del 1321 fou canonge de la cate­dral de Girona i en va ser cabis­col a par­tir del 1334. El desem­bre del 1348 el papa Cli­ment VI el nomenà bisbe de Girona i el con­sagrà en el càrrec el 1349. En defensa dels que con­si­de­rava interes­sos de la seva juris­dicció eclesiàstica man­tingué cons­tants enfron­ta­ments amb la noblesa. Espe­ci­al­ment relle­vant va ser el que va tenir amb Ramon Beren­guer, comte d'Empúries i oncle del rei Pere el Ceri­moniós. També s'enfrontà amb el monarca, en aquest cas pel con­trol de les nota­ries, que Beren­guer de Cruïlles volia man­te­nir en mans eclesiàsti­ques men­tre que Pere el Ceri­moniós volia trans­fe­rir-les als nota­ris reials. En el fons del con­flicte, els ingres­sos que gene­rava aquesta acti­vi­tat. Les topa­des amb nobles també tin­gue­ren moti­va­ci­ons reli­gi­o­ses. Ferm defen­sor de la Inqui­sició, el pri­mer pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat va detec­tar 500 heret­ges al bis­bat, que va exco­mu­ni­car fins que s'assolí una sentència arbi­tral el 1357. També va mos­trar-se impla­ca­ble en la per­se­cució de l'heret­gia dins de la mateixa Església i va fer ser­vir el sínodes com a eina per con­tro­lar el cler­gat.

Hi ha molt poca docu­men­tació sobre la seva vida com a ser­vi­dor públic, a la qual se suposa que es va incor­po­rar a causa de la greu situ­ació de crisi que tra­ves­sava el país. Pel que fa a la guerra amb Cas­te­lla, el 1362 va pro­me­tre 500 sous per con­tri­buir a les obres de la mura­lla de Girona. El 1362 va morir a Bar­ce­lona.