19. Pere de Palou

Pere de Palou, canonge de Bar­ce­lona, va acce­dir a la pre­sidència de la Dipu­tació del Gene­ral el 1434. Natu­ral de Vila­nova del Vallès, per­ta­nyia a una família de la petita noblesa d'aque­lla comarca, que va esca­lar posi­ci­ons al ser­vei del rei i de l'Església. Va exer­cir la pre­sidència en un període espe­ci­al­ment deli­cat. El rei Alfons, acom­pa­nyat dels infants Joan i Enric, va deci­dir el 1435 con­quis­tar el regne de Nàpols amb un estol de gale­res far­cit dels mem­bres més gra­nats de la noblesa cata­la­no­a­ra­go­nesa. La bata­lla, que es va lliu­rar en aigües de l'illa de Ponça, va aca­bar en un autèntic des­as­tre per a Alfons: ell mateix, els infants i més d'un cen­te­nar de nota­bles van aca­bar pre­so­ners i van ser tras­lla­dats a Gènova i poste­ri­or­ment a Milà. Aque­lla bata­lla és con­si­de­rada la pri­mera der­rota d'una armada cata­lana. La reina Maria va reu­nir les Corts a Montsó el mateix any i va dema­nar als dipu­tats cata­lans ajut econòmic per pagar el res­cat que per­me­tria alli­be­rar rei i nobles. El res­cat es va pagar, però el monarca pres va pac­tar amb el duc de Milà una aliança secreta per repar­tir-se l'hege­mo­nia a Itàlia. El rei Alfons va aca­bar con­quis­tant Nàpols, mal­grat que no va poder fer la seva entrada tri­om­fal a la ciu­tat fins al 1443. El 1436, encara sent pre­si­dent Pere de Palou, la reina Maria va tor­nar a con­vo­car les Corts, aquest cop a Bar­ce­lona, per finançar un cop més les expe­di­ci­ons mili­tars. A finals d'agost del 1436 va sal­par de Bar­ce­lona un estol de gale­res finançades pel Prin­ci­pat per enfron­tar-se als ene­mics del rei Alfons.