123. Lluís Companys i Jové

Lluís Com­panys i Jové va néixer al Tarrós, a l'Urgell, el 1882. De ben jove va demos­trar tenir vocació política, que va com­bi­nar amb el peri­o­disme, i va arri­bar a ser fun­da­dor i direc­tor de diver­ses publi­ca­ci­ons. La car­rera pròpia­ment política la va ini­ciar el novem­bre del 1917, quan fou esco­llit regi­dor a Bar­ce­lona pel Par­tit Repu­blicà Català (PRC). La mort de Fran­cesc Lay­ret va fer recaure en ell la defensa de l'escó que el PRC tenia per Saba­dell. Va acon­se­guir l'acta de dipu­tat el 1920, la qual cosa l'obligà a renun­ciar al càrrec a l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, i va repe­tir tres anys més tard. Durant la dic­ta­dura de Primo de Rivera fou detin­gut el 1924 i va pas­sar un mes a la presó Model.

Tot i que Com­panys no par­ti­cipà direc­ta­ment en els com­plots insur­rec­tes del naci­o­na­lisme intran­si­gent, sí que va pren­dre part en una trama civil i mili­tar per der­ro­car el dic­ta­dor. La con­jura, que s'havia de por­tar a terme els pri­mers mesos del 1929, va fra­cas­sar i Com­panys va tor­nar a ingres­sar a la presó durant uns mesos, una situ­ació que es va tor­nar a repe­tir el 1930, en què, arran dels fets de Prats de Motlló pro­ta­go­nit­zats per Macià, va subs­criure un mani­fest que el defen­sava públi­ca­ment.

Com­panys va ser una de les per­so­nes relle­vants que inter­vin­dran en el procés de fun­dació d'Esquerra Repu­bli­cana de Cata­lu­nya (ERC) el 1931. El 14 d'abril d'aquell mateix any, després que ERC guanyés les elec­ci­ons, va dei­xar una petja ines­bor­ra­ble en Com­panys. El polític es va diri­gir a l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona i va exi­gir a l'alcalde que li cedís el lloc, d'acord amb el seu tri­omf elec­to­ral. Així s'esde­vingué, i Com­panys sortí al balcó con­sis­to­rial i va pro­cla­mar la República Cata­lana, la qual cosa pro­vocà que Macià pro­clamés l'Estat Català des de la bal­co­nada del Palau de la Dipu­tació. Els fets es pre­ci­pi­ta­ren i es va nome­nar Com­panys gover­na­dor civil de Bar­ce­lona. Ell mateix fou l'encar­re­gat de man­te­nir la pau en un moment de forta maror.

El maig del mateix any obtingué un escó a Madrid i fou desig­nat cap de la mino­ria cata­lana a la capi­tal de l'Estat. Seva va ser la tasca d'acon­se­guir que les Corts apro­ves­sin l'Esta­tut de Núria, víctima del ribot madri­leny abans que s'aprovés el 1932. Amb l'Esta­tut reves­tit de lega­li­tat es con­vo­ca­ren elec­ci­ons al Par­la­ment, que van fer Macià pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat à i Com­panys, pre­si­dent del Par­la­ment. Foren uns anys política­ment molt inten­sos per a Com­panys que va accep­tar encapçalar el Minis­teri de Marina espa­nyol, al cap­da­vant del qual només s'hi va estar tres mesos.

La mort ines­pe­rada de Macià el 1933 con­ver­ti­ren Com­panys en pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, càrrec des del qual va deci­dir for­mar un govern de con­cen­tració. L'octu­bre del 1934, el govern de la Gene­ra­li­tat s'aixecà con­tra el govern dretà espa­nyol de la República, arran de la con­vo­catòria d'una vaga gene­ral que volia fer caure el govern. Això pro­vocà una onada revo­lu­cionària a l'Estat, que en el cas de Cata­lu­nya durà només unes hores. El preu que pagà el Prin­ci­pat fou molt alt: el 2 de gener del 1935 se sus­pengué l'auto­no­mia i Com­panys i diver­sos con­se­llers van ser empre­so­nats i con­dem­nats a 30 anys de presó per rebel·lió. El febrer del 1936 fou amnis­tiat, i el Par­la­ment reprengué les seves fun­ci­ons.