La diversió està garantida
La segona generació de la Ducati Hypermotard es manifesta menys radical i més permissiva que la seva antecessora. L'electrònica i una entrega de potència més lineal en són els artífexs
-
El motor de la nova Hypermotard és més potent que l'anterior i també més progressiu. Els controls electrònics també intervenen en benefici del gaudi i la seguretat. DUCATI. -
La versió SP es diferencia per la seva decoració exclusiva que combina els colors blanc, vermell i negre. I també per les llandes i elements en fibra de carboni. DUCATI. -
Ducati ha millorat l'ergonomia d'aquesta moto i la nova Hypermotard ofereix una posició de conducció més còmoda. DUCATI.
La majoria de posseïdors d'una Ducati Hypermotard coincideixen a considerar que entre les principals característiques d'aquesta moto hi ha les possibilitats de diversió que ofereix. Una qualitat que es manté en la segona generació d'aquest model, que dóna continuïtat a les línies generals de disseny de la seva antecessora –inclòs el xassís Trellis pintat de color vermell– i millora la posició del conductor, i en la qual tant el motor com la part cicle són nous. El propulsor és una evolució del Testastretta, ara amb 821 cc, més potent i, factor important, més lineal i elàstic.
I per si amb això no n'hi hagués prou, Ducati ha equipat la nova Hypermotard amb el sistema electrònic DSP, que facilita i fa més segura la conducció. Combina tres nivells d'intervenció de l'ABS amb vuit del control de tracció DTC. De totes les possibilitats que això ofereix, Ducati ha preseleccionat tres modes de conducció, denominats Race, Sport i Wett en la SP –de bon distingir per la decoració que combina els colors blanc, vermell i negre– i Sport, Touring i Urban en la versió de base. Els dos primers mantenen invariada la potència màxima i el que canvia és la resposta en accelerar. En els modes Wett i Urban, en canvi, el màxim disponible són 75 CV. La selecció es fa amb un gest tan simple com és prémer un botó.
Les diferències hi són
La versió de base de la nova Ducati Hypermotard costa 12.490 euros. Entre aquesta i la SP hi ha més diferències que el caràcter esportiu procedent de la configuració del DSP, ABS i DTC. La forquilla davantera és de Kayaba en la Hypermotard normal i Marzocchi en la SP, amb 7 mil·límetres més de diàmetre (50) i 1,5 centímetres més de recorregut (17,5). En la SP el monoamortidor és un Öhlins completament regulable i amb 175 mm de recorregut, 2,5 cm més que el Sachs de la versió normal. Si es comparen els pesos, la SP és quatre quilos més lleugera. Aquí hi té a veure la utilització de les llandes Marchesini i el parafangs davanter i la tapa de distribució en fibra de carboni.