Recordant l'Elvira Pascual i Busquets

Ahir va ser un dels dies en què pel diari em vaig assabentar del traspàs de la senyora Elvira Pascual i Busquets, esposa del reconegut radiòleg gironí, el Dr.Narcís Solà i Camps, mare del Dr. Pere Solà i Pascual, president del consell d'administració del Grup Clínica Girona.

Vaig conèixer la senyora Elvira fa uns quaranta anys, era clienta, venia amb els fills petits, esposa del Dr.Solà, però per una de les coses perquè vaig agafar afecte especial a la seva persona, que gaudia d'una amabilitat extraordinària, va ser en saber que era filla del reconegut i recordat Pediatra, Dr. Peio Pascual (pare) el nostre metge de petits, a qui la nostra mare adorava i la seva confiança sobrepassava els límits per confiar-li la nostra salut a ulls tancats. A partir de llavors, sempre la vaig mirar amb un rerefons d'agraïment pensant que era filla del Dr. Peio Pascual, per les coses que la mare m'explicava, anècdotes de la infantesa relacionades amb el metge i per mi mateixa, que recordo la seva veu, el seu tracte amable i tendre i, quan desprès de fer-te obrir la boca amb aquell palet o espàtula, te la donava perquè te l'emportessis a casa.

Vàrem patir la pèrdua d'un familiar nostre a la flor de la joventut, conegut d'ella, i cada vegada que venia no deixava mai de preguntar-me per com estava la nostra mare. Avui, quan he llegit el traspàs, a part de recordar la seva amabilitat m'he recordat que era la filla del nostre metge de petits, i amb aquestes ratlles de record per a ella, també he volgut homenatjar el seu pare, ja que va ser un gran pediatre de molts nens i nenes i té un carrer dedicat a la muntanya de Montjuïc de Girona.

Ahir, de ben segur, el món de la medicina i amics es van trobar a la Parròquia de Sant Josep per dir adéu a una gran persona, la senyora Elvira Pascual, filla, germana, esposa i mare de metges, i des d'aquestes ratlles m'uneixo al dol de tota la família, molt especialment al del seu espòs, Dr. Narcís Solà i Camps, que també havia fet les radiografies del començament de la meva adolescència.

Descansi en Pau.