Engràcia Motas Casademont

Ahir, en obrir el diari, vaig veure que ens havia deixat Engràcia Motas Casademont. Potser si no hagués llegit tota l'esquela no me n'hauria adonat, però he vist que era la mare del recordat Joan Batlle, d'Empacadoras Batlle de Girona, que ens va deixar víctima de malaltia un 11 de setembre del 1978 als 33 anys, o sigui, ara fa 35 anys. Era un noi molt conegut i estimat del jovent d'aquella època i de casa nostra. Jo ja li vaig fer una petita pinzellada en el meu primer llibre.

La seva mare, l'Engràcia, va patir, junt amb el seu marit, l'estrall que viuen tots els pares a qui toca viure la mort d'un fill en plena joventut, igual que la seva germana, la Montse, que era més jove que ell i va conèixer què suposa perdre un germà. Ahir, quan vaig veure el seu traspàs, el primer que vaig pensar és el que va suposar la mort del fill de l'Engràcia, en Joan, per als seus pares, germana i per a tot el jovent de Girona de la seva generació, que és la meva.

Tot i que s'ha adormit a Barcelona, avui dilluns, 6 de maig, se celebrarà la cerimònia religiosa, a 2/4 de 12 del matí, a la parròquia de Sant Josep de Girona, el mateix lloc on va acomiadar el seu fill. He volgut dedicar aquestes ratlles a l'Engràcia i fer un record del seu fill a tots els que el vàrem conèixer perquè, malgrat els anys que fa, el seu record encara resta viu entre nosaltres.

Engràcia, avui farà el millor regal que es pot fer a un fill: retrobar-se amb la seva mare, perquè el pare, en Joaquim, ja fa temps que gaudeix d'ell.

Descansi en pau.