Necrològiques

M. Dolors Vizcaíno i Bosch

Mestra de l'escola Mas Masó de Salt

Dimarts va ser un dia trist. Molt trist. No podia ser d'una altra manera: tu ens havies deixat.

Encara no ens fem a la idea que justament ara, quan per fi havies arribat a la tan anhelada jubilació, te n'hagis anat deixant-nos aquest buit. Un buit que quedarà sempre entre nosaltres i que només omplirà el record que tenim de tu, Dolors. I tingues per cert que és el millor dels records. Sempre disposada a fer conya de qualsevol cosa, quan ens veies tristos i abatuts, després d'un dia dur, sempre ens encomanaves la teva energia i creativitat i ens feies recuperar el millor dels nostres somriures.

Estigues tranquil·la, Dolors, que nosaltres seguirem el teu savi consell de viure cada dia com si fos l'últim. Dimarts va ser un dia trist. Molt trist. Totes les flors s'han pansit. Com també ho estem tots els que t'hem conegut.

Et trobarem a faltar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a