Joan Ferran Font
Abans-d'ahir a la tarda, a l'església de Sant Fèlix s'hi va oficiar l'enterrament de Joan Ferran Font, que havia mort el dia abans a l'edat de vuitanta-vuit anys. Ferran va ser una personalitat singular en la vida gironina. Des de molt jovenet practicava el tennis, però va excel·lir en l'hoquei sobre patins, jugant de defensa amb el Girona CH quan aquest equip jugava a primera divisió. Les seves contundències amb l'estic encara són recordades.
Professionalment, era professor mercantil, titular d'un despatx, havent estat assessor d'una associació de locals de festa i espectacle.
En la seva vida privada, Ferran, que tenia una bona planta i una presentació impecable, es va enamorar de Nora Pichler, una noia espigada, jove, rossa, delicada i somrient que va venir del nord, quan després de la Guerra Europea a Catalunya es va acollir molta mainada, davant el panorama desolador que presentava Europa. La seva senzillesa i beutat contrastava quan caminava per la Rambla, on vivia. El doctor en medicina Narcís Figueres Reixac i la seva esposa havien donat estada a aquesta noia, però la seva relació amb Ferran no va ser ben rebuda, i els enamorats varen tenir molts problemes d'incomprensió de la família acollidora de Nora, però finalment l'amor va reeixir, es varen casar i van tenir una nombrosa prole.
Per desgràcia, Nora va morir fa anys, prematurament, i en Ferran li va dedicar tot un llibre, Nora, editat per Edicions Curbet. S'hi expliquen les seves vivències i les seves vicissituds d'una vida atzarosa, però hi deixa entendre una estimació per Nora que va traspassar la mort.
Joan Ferran va ser sempre una persona educadíssima, elegant i cordial, que amb el seu posat rígid i serè ocultava els seus problemes de salut.
Descansi en pau.