Interpretació moderna del classicisme
La Vespa 946 és per damunt de tot un escúter amb un nivell d'exclusivitat difícil d'igualar. Fidel en les formes a les del model original, s'equipa amb alta tecnologia i té uns acabats exquisits
No, no ens hem confós en escriure el preu d'aquesta Vespa de 125 cc, la més cara –i amb diferència– de la marca i la competència. Però ja se sap que l'exclusivitat té un preu que sempre hi ha algú disposat a pagar per distingir-se i imposar un estil diferenciador. I una cosa és ben certa, qui circuli dins la ciutat al manillar de la Vespa 946 complirà el seu desig de no passar mai desapercebut. I a l'hora de triar haurà tingut pocs dilemes ja que només haurà d'escollir entre els colors blanc i negre. En el primer cas, amb el seient i els punys vermells i en l'altre, grisos.
Amb la 946, de la qual cada any hi haurà una sèrie limitada, Vespa reinterpreta el primer escúter fabricat l'any 1946 –la denominació ja ho diu tot– sota la tutela d'Enrico Piaggio. Si ens fixem en les formes i proporcions de l'una i de l'altra, es veu ben bé el respecte per la tradició que els dissenyadors han plasmat en aquesta nova creació. Sense renunciar a un toc d'allò més actual; fins i tot, un pèl futurista. I en aquest sentit hi ha una clara concordança entre estètica i tecnologia. Si en la creació de la Vespa original Enrico Piaggio es va proposar oferir un mitjà de transport personal modern i econòmic, el primer punt el repeteix a bastament la 946.
Tres vàlvules.
El toc artesanal
Un escúter tan exclusiu com aquest no podia renunciar a un elevat component artesanal. I per això des de les costures dels punys del manillar fins als acabats dels més petits detalls són fets, o minuciosament repassats, a mà. També té molt a veure amb l'exclusivitat l'assortiment d'accessoris. Des del casc decorat amb les mateixes tonalitats de la 946 fins als seients entapissats amb pell o els components especials d'alumini.