Comiat de Maria Cobarsí i Corretger

Dels meus 52 anys d'història, tu has format part d'uns 45, i això em dóna el dret de dir que avui he perdut una vella amiga.

Tu has fet que molts de nosaltres somniéssim. Gràcies per haver cregut en nosaltres. Somnis que varen començar com una aventura de joventut, però que s'han convertit en una sòlida relació entre “el jo, la pedra i la flor”. Uns somnis que fan que cada any tinguem, per uns dies, una relació íntima amb diferents indrets de la Girona vella; una relació que fa que cada any sigui únic, especial, i això, vulgues no vulgues, ha acabat enamorant “el jo, la pedra i la flor”. Un munt de somnis que s'han fet realitat gràcies que els uns somnien i els altres componen les flors amb autèntica harmonia; l'un que s'enfila per lligar-ho més amunt, l'altre, sense dir ni tan sols el seu nom, es disposa a traginar l'aigua que la flor necessita per lluir tot el seu color. Somnis que molts no haurien fet realitat si no fos per l'anònim pal de paller que amb la seva constància de molts anys ha fet que, d'una primera flor, en sortís l'autèntica exposició Girona, Temps de Flors. I això, vulgues no vulgues, ha acabat enamorant “el jo, la pedra i la flor”. I aquest pal de paller porta el teu nom, Maria Cobarsí. I, tranquil·la, que pel seixantè aniversari de Girona, Temps de Flors, com tu has dit fins a última hora, la fotrem grossa.

Maria, bon viatge, i que els estels siguin les teves flors.

Gràcies per tot.