Recordant l'Imma Rey i Cadanet

Estimada Imma, ahir em vaig assabentar que l'Onze de Setembre, després d'una llarga malaltia, havies dit adéu a la vida envoltada dels que tant t'estimaven i t'estimen. Sabia que no estaves bé. La mare m'ho havia dit per telèfon quan va morir en Pere Lladó, el fill de la Conxita i en Pere. Precisament va ser ella qui em va trucar.

Et conec des que la mare us portava a les entranyes, a tu i la Teresa, la teva bessona. La vostra mare havia treballat a can Gamell. Quan venia a la granja sempre preguntava a la mare per unes bessones que havia tingut una nostra tia. Ella les coneixia. Els bessons d'abans he de dir que éreu famosos. No n'hi havia gaires i la gent els mirava i els retratava. Ho sé per les nostres nenes: tothom ens parava.

Van passar els anys i vàreu arribar a ser cinc germans, un nen i quatre nenes. Us vàreu fer grans, d'adolescents vàreu retrobar la Granja Mora. Cada dissabte era visita obligada. La mare, l'Ariadna, tu, a vegades la Marta, primer sense i després amb nen, la Teresa. Menys en Joan, tot éreu dones. Recordo que a vegades no ho sabíeu, us trobàveu plegades, la família completa, deia la Llum, la vostra mare, satisfeta.

T'encantaven les croquetes com a totes i vas sortir al meu primer llibre La Girona que jo estimo, junt amb la mare i l'Ariadna. Ahir, quan ho vaig saber, va ser el primer que vaig fer: obrir el llibre i contemplar-te. No m'ho podia creure.

Eres soltera. Evidentment et vas independitzar, però quan va arribar aquest contratemps no hi ha lloc millor que tornar a casa, i la mare, el pare, els germans, t'han cuidat amb l'estimació tan profunda que sols els teus et poden donar. La Llum, la mare, tenia a casa una de les primeres filles que havia tingut, l'Imma de les bessones, crec que eres la gran. Què no faria una mare per tu i per tots.

Et recordo riallera, amable, em demanaves el que volies i mentre t'ho preparava anaves al bany moltes vegades. Era per fer el que fem quan sortim de la perruqueria, aquell toc tan nostre, eres molt coqueta.

Imma, saps de sobres, pels anys que fa que coneixem la teva família, inclosa l'àvia Conxita, que regentava la caseta del rellotge de la Devesa (sembla que la vegi amb aquell davantal blanc i tan maca), que formeu part de la història de la Granja Mora, però tu molt especialment surts al meu primer llibre. D'aquí a molts anys, algun nebot o renebot, traient un llibre vell i empolsat pel pas dels anys d'alguna llibreria, podrà dir: “Aquesta era l'Imma, una meva tia que ens va deixar en la flor de la vida.”

Imma, t'agradava la natura, els ocells. A la gent que t'ha conegut els has deixat una gran petjada d'amistat, d'estimació. Vas ser la felicitat dels teus pares, junt amb la Teresa, per ser les primeres filles que varen tenir, la dels teus germans, que han compartit tants bons moments al teu costat. Éreu una gran família.

Imma, des d'aquest lloc tan privilegiat on deus estar amb el teu somriure encomanadís, envia'ns molta força a tots, però especialment a la mare i a la Teresa, la teva bessona, ja que amb tu ha marxat una part d'ella. Fes que la teva llum arribi a tots els que t'hem estimat.

Descansa en pau.