Adéu, Rosa Torner

“Estimada Rosa”, així és com encapçalava les cartes que t'escrivia. Sabia el teu deliri per rebre'n. El títol de la carta d'avui, “Adéu Rosa Torner” és totalment fals perquè no et podré dir mai adéu. Per més que m'ho proposi no em puc imaginar que ens hagis deixat. Per mi sempre seràs entre nosaltres, he perdut moltes persones amigues i conegudes però el frec a frec que he tingut amb tu al llarg d'aquests anys des del dia que em deies per telèfon el mal que tenies... Hem compartit dolors, patiments, pensaments, dates especials que ens sacsejaven a totes dues, has tancat els ulls fa unes hores i no he estat capaç de començar a escriure fins ara; el dolor és massa viu, i contínuament penso: “no és veritat, no pot ser.”

Rosa, has lluitat fins al darrer alè de vida. Et resisties a dir-nos adéu hi ho has fet en aquest mes tan especial, a prop del Nadal, tu que feies aquell arbre tan bonic on vas enviar la foto amb tots al voltant, estimaves massa la vida i, sobretot, la família, el teu marit, en Pep, els teus fills, en Marc, la Maite i l'Alexandre i, com no, la teva néta, la Martina, éreu com dues gotes d'aigua. Vas poder gaudir de la seva comunió, vas donar-li aquella nina teva que amb tanta cura li guardaves, vas portar la llar a la perfecció, vivies per ells i els feies reviure totes les tradicions; una persona perfeccionista i detallista al màxim. T'agradava tant, la casa, tenir-ho tot a punt... tinc al davant la bola nevada que em vas regalar, aquest fet que tant compartíem, i ens agradava veure nevar. Fa pocs dies en Raimon encara era a l'hospital i van caure uns flocs de neu, crec que van caure per tu, van voler, d'alguna manera, dir-te adéu.

Rosa, són molts els gironins que et trobaran a faltar, i tot i que eres d'Anglès vivies i estimaves Girona, i fins i tot quan ja no estaves bé et resisties a quedar-te a casa i anaves a passejar amb en Pep. Venies al Barri Vell, la plaça de la Independència, valoraves els botiguers agradables com la Joana i d'altres, t'agradava anar al mercat del Lleó, eres una persona elegant amb la rialla sempre a flor de pell, de jove havies treballat a l'ambulatori de Santa Clara, m'havies parlat del Dr. Felip Sánchez, amb qui crec que havies treballat, i un dia el vas saludar a la Rambla, quan ell ja no estava gaire bé.

Tinc la foto d'aquell dinar –al balneari que deies tu?– amb la Mercè, la teva amiga, i la Maite, la teva nora. El que més greu em sap és que feia algun dia que ja no ens podíem parlar. L'últim que em vas dir: “fes un petó a en Raimon i cuideu-se”. Tot i que no ens vèiem personalment, vàrem compartir molts moments de les nostres vides, t'havia fet algun enviament i et deia: “fes passar en Pep”. Era el nostre missatger.

Rosa, l'última carta, l'anterior a aquesta, va arribar-te quan tu acabaves de dir adéu a la vida. Sé que no l'hauràs poguda llegir però qui sap si algú ho farà per tu. T'hi vaig posar unes cosetes que tinc la seguretat que t'agradaran i, com li he dit a en Pep, que t'acompanyin en aquest últim viatge; no estaràs sola, i aniràs molt ben acompanyada.

Rosa, guardaré amb gran cura el relat de la sastreria del teu pare, que encara guardeu intacte i tots els teus records d'infantesa que ens explicàvem a cau d'orella, mai més ben dit, la il·lusió de veure els manaies i, sobretot, quan va començar a sortir en Marc i l'Alexandre a la cavalcada. ¿Què no fa, una mare, per veure els fills? Els anaves al darrere.

Rosa, tinc tantes coses per recordar de tu que ompliria fulls sencers, la teva família ha estat al teu costat nit i dia, i això t'ha de fer feliç perquè és el que l'ésser humà desitja quan arriba aquest moment tan especial de dir adéu a la vida: estar acompanyat de la gent que estimes.

Avui, dilluns, a les 11.30 h se celebrarà la missa a la Parròquia d'Anglès. Tinc la seguretat que la gent que t'estima faran costat a en Pep, als teus fills, la Maite, la Martina i a la resta de família. Rosa, pensa que la persona que t'esperarà amb els braços oberts és el teu pare, a qui tan estimaves i que havies trobat tant a faltar, gaudeix del retrobament.

Descansa en Pau.