La recepta d'en Lluís

Vet aquí un bon dia, en Lluís va decidir emprendre la carrera d'hostaleria a l'Escola de Girona. Entre fogons, cassoles, plats i estovalles va anar aprenent l'ofici que el va fer molt feliç, guiat pel mestratge de bons mestres, amics i companys.

Uns grams d'espontaneïtat, quilos d'emprenedoria i vitalitat, unces de valentia i energia serien la recepta exquisida que el definiria; sense deixar de costat el seu toc especial, oferia a qui el coneixia plats de vida plens del gran cor que el caracteritzava.

Gran amic dels seus amics, ho donava tot pels altres, només havies d'aixecar el dit i ell et donava tot el que convenia.

En època de vacances i amb els seus amics va visitar el Brasil i quelcom hi va trobar que altres vegades hi va tornar. Una moreneta brasilera el va encisar, i al cap de dos anys a Girona es van casar. Poc després, a Rio de Janeiro es van traslladar, on finalment va inaugurar el seu propi restaurant.

Obert i cosmopolita, com la ciutat de Rio, passejant pels seus carrers s'hi sentia integrat, com a casa.

Jugant a tennis, compartint riures i ensenyant sense voler res a canvi ens has donat una gran lliçó del que és viure la vida, essent feliç i fent el que es vol.

Un gran privilegi haver compartit amb tu la recepta de la teva vida.

La teva família que t'estima.