Recordant Carme Martí i Castelló

Avui, en obrir el diari, m'he trobat amb el traspàs de la estimada Carme, esposa de l'Eloy Prat, de la botiga per tots coneguda com a Teixits Eloy. La Carme ha estat molts anys a la seva botiga amb el seu marit, l'Eloy. Junts la varen fer créixer i les gironines amigues de l'agulla, almenys les d'anys enrere –quan l'assignatura del saber cosir la feien totes les dones–, de ben segur que la coneixien molt i molt bé, la Carme.

Vaig conèixer la Carme fa anys, anant a buscar quelcom per a la mare, que li encantava cosir. Era d'una amabilitat tan extraordinària que en sentir-la, t'hi podies quedar embadalida, i si volia comentar quelcom deia: “Eloy, la nena Mora...” sempre em va dir “nena”!

La Carme, juntament amb el seu marit, compartien negoci amb un des fills, l'Eloi, que n'era el continuador. La Carme i el seu marit varen patir la malaltia del seu fill, que li suposava estar de baixa per operacions i tractaments, però tant ella com el seu marit aguantaven aquella situació amb gran enteresa i fortalesa.

La Carme va passar la prova més dura que poden viure uns pares després de tants anys de patiment: haver de dir adéu al seu fill, a la flor de la joventut. Però la Carme, valenta continuava a la botiga al costat del seu marit, i les dependentes, a qui també deia “nenes”, fins que la salut li va passar factura i va patir una malaltia de moda de les que afecten el dia a dia de les persones i la seva integritat.

Avui, quan ho he vist al diari, m'han vingut moltes coses al cap sobre com estimava la botiga i com la va dirigir fins que no va poder més; sobre com n'era de feliç quan tot anava bé i tenia el seu fill amb ells.

Avui, diumenge dia 4, a les 10 del matí, se celebrarà la missa a l'església parroquial de Santa Susanna del Mercadal.

Carme quin dia tan especial. No sé qui dels dos pot estar més content, si vostè de retrobar-se amb el seu fill, l'Eloi, o ell, el dia de la mare, de poder-la abraçar.

Descansi en Pau