Jordi Vilamitjana i Pujol

Considerat i just, es desvivia pels qui estimava fins al mínim detall. Ho saben les persones que hi convivien i els qui hem tingut la sort de conèixer-lo. Aquestes petites llavors han donat els seus fruits: els seus familiars i amics l'han acompanyat i ajudat en aquests moments tan difícils. És la subtil compensació, pels seus ensenyaments exemplars i per tota la vida que ens ha donat. La delicadesa i la mansuetud formaven part del seu bagatge. Aquesta generositat espontània es concretava amb fets subtils carregats de tendresa, vers els fills i la seva muller. Un altre distintiu de la seva ferma personalitat era l'agraïment pregon als seus pares, com a dadors de vida i primers educadors. (En un escrit recordava que vivien en un pis del carrer de la Força. La seva mare era mestra i el seu pare –funcionari a Obres Públiques– li llegia llibres en català.) La bona relació amb els seus germans i germanes el va fer conscient de moltes realitats. No va oblidar mai els seus orígens. El veia sovint amb els seus fills més petits pel Barri Vell. A les Ballesteries els ensenyava fins on havien arribat les aigües del riu Onyar, quan es va desbordar. Davant el Cinema Modern, feia que es fixessin amb la imatge de la Mare de Déu de la Mercè... Gironí dels de sempre, gironí de cor, es mostrava tal com era i ens oferia el seu talent. Amb molta habilitat i de manera constant aportava valor a la ciutat; aquest fet demostra que era lliure perquè no tenia por de l'opinió dels altres i el que comptava per ell era el seu esperit de servei. Fou un dels fundadors de l'Associació Gironina Escoltar, Fer i Estimar. Ell no en tenia prou, d'escoltar, perquè, a més, acollia i acompanyava (ho saben els alumnes que l'han tingut com a tutor). Ens ha deixat un bon home.