Recordant Narcís Pujol Martí

Dissabte a la nit vaig entrar a Mémora i vaig trobar-me el nom del bon amic Narcís. No m'ho podia creure. El dia abans havia preguntat per ell ja que s'acosta el seu sant i sempre el felicitava. Aquest matí en Jordi per telèfon m'ho confirmava: estava delicat però ha estat força de sobte.

La primera vegada que recordo el senyor Pujol va ser quan vàrem fer els gegants de Xavier Cugat. Va entrar amb el seu tarannà tranquil, somriure tímid de no voler molestar ningú i va treure de dins una bossa el meu llibre Fulles de Girona. Volia que l'hi signés, cosa que vaig fer com sempre amb molt de gust, així vaig entaular amistat amb ell. Em va explicar que havia perdut un fill de malaltia a la flor de la joventut, en Tomàs, el dolor més gran que poden sentir uns pares. D'en Tomàs, a ell i a la Rosa, la seva esposa, els van quedar dos néts, en Lluís i en Martí, i la seva mare, la Lluïsa. Tothom estimava l'avi Narcís, però en Lluís aquest avi se l'estimava com el seu pare. En perdre'l de tan petit hi havia trobat un puntal de pare. El senyor Pujol tenia un altre fill, en Jordi, que fa el que a ell li encantava: toca sardanes a la cobla Ciutat de Girona i tenia tres néts més, en David, l'Eva i l'Afra, i, a més, tenia dues besnétes, la Martina i la Júlia. En aquest sentit eren uns avis afortunats; ell estimava molt
la família i en gaudia.

Li agradava col·leccionar de tot: xapes, tot allò que estigués relacionat amb col·leccionisme, coses de Girona... em va portar uns cartells de pel·lícules petits dels que abans donaven de propaganda que vaig tenir exposats uns dies i en vaig fer còpia, n'hi havia molts d'en Cugat, per qui sentia gran estima. Mentre vàrem tenir obert sovint rebia la seva visita, em preguntava si havia escrit algun altre llibre o m'explicava alguna batalleta. Quan venia Sant Narcís jo el felicitava, però també he de dir que no s'oblidava mai ni del meu sant ni del d'en Raimon. Un home bo, que portava escrit al seu rostre el que tenia al seu cor; va ser visitador mèdic molts anys, amb ell havíem parlat de metges que han deixat petjada a Girona i ara ja no estan amb nosaltres. També pertanyia a Gicor, amb els quals havia fet excursions. L'any 2000 vàrem canviar d'habitatge i la casualitat va fer que fóssim veïns, ell vivia al carrer del Carme i nosaltres, al de Morató i Grau. Un dia tot passejant fins i tot ens va venir a veure; em seguia els escrits i jo li'n feia arribar algun a la seva bústia.

Avui, a les 11 del matí, se celebrarà la cerimònia religiosa
a la parròquia de Vista Alegre, on tinc la seguretat que s'hi trobaran amics del senyor Pujol per estar al costat de la seva família en aquests moments tan especials de dir adéu a una
persona estimada,

Senyor Pujol, va ser un honor ser amiga seva, amb vostè compartíem la nostra estima per Girona. Aquest Sant Narcís no el podré felicitar però trucaré a la Rosa, la seva esposa, per dir-li com el recordem. A canvi vostè gaudirà d'un goig molt especial i és que després d'uns anys es retrobarà amb en Tomàs, el seu fill estimat, i li podrà explicar com són de grans els seus fills, en Lluís i en Martí, i com el recorden.

DESCANSI EN PAU