Cati Navarro Bordas

Estimada Cati: ahir a la nit ens vam assabentar del teu traspàs. Als vespres, quan puc em connecto a Mémora, i quan vaig veure el teu nom no m'ho podia creure. No sabia que estiguessis malament. Vaig entrar al teu mur de Facebook i vaig veure que l'últim que hi tenies és l'escrit que vaig dedicar a la teva mare quan ens va deixar no fa ni un any. Vaig enviar un missatge a la teva filla, la Lídia, per saber si és que estaves malalta o t'havia passat quelcom. No va passar gaire estona que, amb el dolor viu d'haver perdut la mare, em contestava amablement.

Sembla que quan va morir la mare, l'estimada Clarita, t'acabaven de diagnosticar una terrible malaltia. Cati, per què la vida és tan dura? Ja havies passat per un dels dolors més antinaturals que hi ha a la vida, dir adéu a un fill, en Dani, amb 20 anys d'edat i estaves cansada de patir. Saps que som mig parents. Tu portes de cognom Bordas i la nostra àvia també, de la saga de la Barraqueta de la vall de Sant Daniel. No ens vèiem gaire, però ens seguíem principalment els anys que la teva mare va tenir la polleria al carrer de la Neu i el teu pare treballava a les aigües, i després via telèfon.

Érem veïnes de cementiri i fins que jo hi podia anar sempre m'arribava a posar quelcom a en Dani. La teva mare, quan em trucava, em deia: “Maria Carme, hem anat a veure en Dani i hem deixat quelcom als teus pares.” El darrer cop va dir-me: “No et sap greu?” “Només faltaria”, li vaig respondre. Recordo que em vas comentar la teva jubilació de la casa en què tants anys havies treballat i estaves joiosa amb els néts, tant, que vas penjar al perfil de Facebook la foto teva amb l'últim d'arribar. Només se t'havia de mirar la cara per veure la felicitat que desprenies.

Cati, la teva filla va dir-me com t'ha cuidat en Joan al llarg d'aquest any. Un exemple de marit i de pare. Segur que ahir vas arribar a aquest lloc tan privilegiat on tots voldríem anar i t'hi hauràs retrobat amb el pare, la mare, la tia..., però el que et deu haver rebut amb els braços oberts és en Dani, que per a bé d'ell li ha arribat la mare abans d'hora, amb tan sols 62 anys.

Ahir es va celebrar la cerimònia religiosa per dir-te adéu. No tinc cap dubte que van ser molts els familiars i amics que es varen aplegar per estar al costat dels teus en aquest moment tan especial. Cati, jo et demanaria que enviïs molta ajuda i molta força als qui tant t'han estimat i ara hauran de viure sense tu, principalment en Joan.

Descansa en pau.