Girona Futbol Club

El cafè Norat, en plena Ram­bla, va ser l'esce­nari el 1930 del nai­xe­ment del Girona Fut­bol Club, impul­sat per un grup de giro­nins amants del fut­bol que amb el seu entu­si­asme va con­tri­buir a superar el buit que havia dei­xat la Unió Espor­tiva Girona, una enti­tat que havia des­a­pa­re­gut per pro­ble­mes econòmics. Només uns dies després, l'Ajun­ta­ment ja auto­rit­zava el nou club a fer ser­vir l'escut de la ciu­tat en els seus dis­tin­tius. Però l'èxit més impor­tant va ser acon­se­guir l'objec­tiu que s'havien mar­cat els impul­sors del club: pujar de cate­go­ria, es a dir, a segona pre­fe­rent. A par­tir d'aquí, res no impe­dia somiar que l'equip podria pujar a pri­mera divisió cata­lana. Després d'unes tem­po­ra­des amb alts i bai­xos, l'opor­tu­ni­tat es va pre­sen­tar la tem­po­rada 1935/1936. La tem­po­rada havia començat amb el traspàs de Domènec Bal­ma­nya i el por­ter Iborra al Barça a canvi de 15.000 pes­se­tes, la cessió de dos juga­dors i el com­promís del club blau­grana de jugar un par­tit amistós per Tots Sants. El Girona va que­dar campió del seu grup i va jugar la fase de pro­moció de pri­mera divisió amb un fracàs abso­lut, ja que va que­dar empa­tat amb el Jerez.

La Guerra Civil va estron­car total­ment la dinàmica fut­bolística i també va afec­tar el camp de Vista Ale­gre, que pri­mer va rebre l'impacte de les bom­bes i després, amb l'ocu­pació, es va omplir de cot­xes en ser decla­rat «campo de recu­pe­ración de automóbiles», com explica Jaume Cur­bet i Boj en el lli­bre en motiu dels 75 anys del club. La nor­ma­li­tat es va començar a recu­pe­rar a par­tir de la tem­po­rada 1939/1940: l'equip va alter­nar la segona amb la ter­cera divisió fins que l'any 1959 va bai­xar a ter­cera i s'hi va que­dar fins al 1977. Abans d'aquest any, però, havia dei­xat el camp de Vista Ale­gre que s'havia fet ser­vir durant 50 anys per estre­nar el 1970 l'estadi de Mon­ti­livi: el 14 d'agost es va inau­gu­rar l'estadi amb un par­tit con­tra el Barça i davant 25.000 per­so­nes, que van pagar entre 150 i 300 pes­se­tes. Els dos dies següents es va cele­brar la pri­mera edició del tro­feu Costa Brava. Pre­ci­sa­ment el Barça va tor­nar a ser el pro­ta­go­nista de la cele­bració del 50è ani­ver­sari del club el 1980.

Però els anys poste­ri­ors van ser difícils, prin­ci­pal­ment en l'àmbit econòmic. En l'espor­tiu es va superar, amb alts i bai­xos, el des­cens a regi­o­nal pre­fe­rent i es van millo­rar posi­ci­ons fins vore­jar la segona A. A mit­jan dels anys noranta del segle XX es va tocar fons i la pri­o­ri­tat era arre­glar la situ­ació econòmica. Sem­bla que el canvi de segle va por­tar sort, ja que no només es va acon­se­guir una esta­bi­li­tat econòmica, sinó també pujar a la segona divisió A el juny del 2008, enmig de l'ale­gria de 9.000 afi­ci­o­nats.