Associació literària de Girona
L'associació no es va conformar a organitzar festes culturals, sinó que el setembre del 1876 va llançar al carrer la «Revista de Gerona», subtitulada «Revista de literatura, de ciències i arts»
El tres de novembre del 1872 el saló del Teatre Municipal es va omplir de prohoms de la ciutat, convocats per l'Associació Literària de Girona, per celebrar el primer certamen literari de la ciutat, del qual era una possibilitat posar-se a a l'altura intel·lectual d'altres urbs de l'Estat. En aquell moment, l'Associació era presidida per Francesc de Paula Franquesa; mentre que Enric Claudi Girbal ocupava la presidència; Joaquim Botet i Sisó n'era el tresorer; Joaquim Riera, el secretari general, i Celestí Pujol i Camps feia de vocal. Entre els socis s'hi podien comptar Albert de Quintana, Rafael Masó, Tomàs Salieti, Narcís Sambola de Brugués, Artur Vinardell Roig, Narcís Blanc i Illa i Vicenç Dorca.
L'Associació Literària que va néixer en ple moviment identitari i regeracionista no tan sols es va conformar a organitzar festes culturals sinó que el setembre del 1876 va llançar al carrer el primer número de la Revista de Gerona, subtitulada com «Revista de literatura, de ciències i arts; Òrgan de l'Associació Literària de Girona». En el primer número, la publicació escrita en castellà, excepte alguns poemes signats per Joaquim Riera i Bertran, es presentava segons paraules del seu director Manel Viñas per «donar a Girona –traduïm del castellà– nous títols de glòria, descobrir les seves grandeses, unir, en una sola paraula, els dies que avui vivim amb els que ja han passat. Aquest és el pensament capital que proposa la revista».
En Viñas feia una proposta pràctica, ja que defensant el principi de la Renaixença assegurava: «Aquest diari ha de servir, doncs, d'enllaç mutu per a tots els amans de la literatura, de les ciències i de les arts que hi ha a la província. Als nostres estimats ciutadans no sempre els és fàcil comunicar-se entre si, contrastar opinions, discutir els conceptes dubtosos i, perquè no dir-ho, associar-se per tirar endavant empreses literàries o científiques de gran vàlua. La revista es posa al davant del seus compatricis i els obrirà el camí i els mostrarà el camp dels treballs concertats.» Amb paraules més senzilles i sense tanta ampul·lositat, la Revista de Girona va ser filla de la Renaixença, un espai en què «els patriotes, els uns amb la ploma, els altres amb les idees contribuiran que la nostra província ocupi el lloc que li correspon en el moviment intel·lectual de la nostra pàtria.»