Laureà Figuerola Ballester

Va estu­diar filo­so­fia i dret i va ser dei­xe­ble d'Eudald Jau­me­an­dreu i Tri­ter, el 1846 va ser nome­nat catedràtic d'eco­no­mia de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona i el 1853 va mar­xar a la Uni­ver­si­tat de Madrid i va fun­dar l'Escola Nor­mal de Mes­tres de Bar­ce­lona i la Soci­e­dad Libre de Eco­nomía Política. Després de la revo­lució del 1868, Joan Prim i Prats el va nome­nar minis­tre d'hisenda del govern de Ser­rano. Va ser un dels intro­duc­tors de la pes­seta com a nova moneda espa­nyola inte­grada en la Unió Monetària Lla­tina, cre­ada el 1865 a París, i for­mada per França, Bèlgica, Suïssa i Itàlia. El 1869 també va ini­ciar una política aran­zelària mode­ra­da­ment lliu­re­can­vista. El 1872 va ser nome­nat pre­si­dent del Senat d'Espa­nya, des d'on es va opo­sar a la res­tau­ració borbònica d'Alfons XII i es va adhe­rir al Par­tit Repu­blicà.

El 1876 fou sepa­rat de la càtedra de la Uni­ver­si­tat i va ser nome­nat pri­mer direc­tor de la Ins­ti­tución Libre de Enseñanza, de caire laic i pri­vat, i el 1898 pre­si­dent de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. Va morir a Madrid, però per volun­tat seva i de la seva esposa, va ser enter­rat a Girona.

Laureà Figuerola Ballester
Època:
Calaf, 1816 - Madrid, 1903
Activitat:
Economista i polític català.
Està enterrat al cementiri de Girona.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.