Joan Orihuel Barta

Ori­huel va néixer a Bar­ce­lona l'octu­bre del 1907. Tot i que va cur­sar estu­dis a l'Escola de Belles Arts de Bar­ce­lona i va ser dei­xe­ble de Mares, Tenas i Clarasó, no es pot asse­gu­rar que els seus ini­cis en el món de l'art fos­sin fàcils. Ori­huel va ser, ini­ci­al­ment, un pin­tor de parets, un tre­ba­lla­dor de l'empresa Puja­das i Llo­bec.

Amb la Guerra Civil va fugir de Bar­ce­lona per ins­tal·lar-se, pri­mer, a Llo­ret de Mar, i després, el 1938, a Girona, per tre­ba­llar en el ser­vei de pro­pa­ganda de la Gene­ra­li­tat. El 1939 es va ins­tal·lar defi­ni­ti­va­ment a la ciu­tat en un pis del car­rer Santa Eugènia, a tocar de la plaça Marquès de Camps. Aquí s'hi va estar poc més de deu anys, fins al 1950, en què va deci­dir anar a l'Argen­tina, una dècada en què es va con­so­li­dar en el món de l'art. Entre el 1939 i el 1950 Ori­huel va pre­sen­tar a Girona una desena d'expo­si­ci­ons i la seva obra cir­cu­lava entre la bur­ge­sia local i enti­tats com la clínica L'Espe­rança, el Col·legi Ofi­cial de Far­macèutics i la Cam­bra de Comerç. Com a il·lus­tra­dor d'El Piri­neo, va desen­vo­lu­par tota la sim­bo­lo­gia del nou Estat, amb un llen­guatge que recorda encara el del temps bèl·lic. El mateix to con­ser­ven els car­tells publi­ci­ta­ris de les Fires i Fes­tes de Sant Narcís dels anys 1943, 1944 i 1950. La seva escola d'art va ser l'empremta més impor­tant que va dei­xar i el punt de par­tida per a artis­tes com Xar­gay, Monsó, Marquès i Case­lles.