Tomàs Roig i Llop

Va néixer a Bar­ce­lona l'any 1902. Quan tenia dos anys la seva família es tras­lladà, per motius labo­rals, a Girona, on va estar-hi durant catorze anys. Es van ins­tal·lar a la plaça de Sant Agustí i va estu­diar al col·legi de la Imma­cu­lada. La seva mare, Anto­nia, va ser pro­fes­sora d'una escola del car­rer del Nord, men­tre que el seu pare, Tomàs, feia de mes­tre a Sarrià de Ter.

Tomàs Roig i Llop va con­ver­tir Girona en un mite cen­tral de la seva obra. La seva Girona és una ciu­tat plàcida, un paradís per­dut al marge de la història. Girona apa­reix una vegada i una altra en els seus con­tes i en les seves memòries, i pro­ve­eix la majo­ria dels temes i loca­lit­za­ci­ons de la seva obra nar­ra­tiva. L'entrada a l'ado­lescència i el record dels duríssims anys de la Guerra Civil i la post­guerra van fer que els seus millors records que­des­sin fixats per sem­pre a Girona. Tot i que va exer­cir al llarg de la seva vida com a advo­cat a Bar­ce­lona, la vin­cu­lació amb Girona no la va per­dre mai. El 1960 va col·labo­rar amb Presència en la reha­bi­li­tació de Car­les Rahola. Els tres lite­rats que més l'influ­en­ci­a­ren i amb els qui va man­te­nir una relació d'amis­tat, segons explica en les seves memòries, Pru­denci Ber­trana, Víctor Català i Joa­quim Ruyra, també for­men part del pai­satge gironí. D'entre la nom­brosa obra publi­cada des­ta­quem Girona, arca de som­nis i la bio­gra­fia de Pru­denci Ber­trana, escrita amb el pseudònim de Miquel de Girona.