Més que un judici a la Pantoja

El cas Malaia fa temps que ha estat jut­jat a tele­visió; almenys als impli­cats més mediàtics. El que va fer Tele 5 abans-d'ahir no va ser un judici a la Pan­toja. Fa temps que la tele ja l'ha sen­ten­ci­ada. Va ser donar vol­tes al de sem­pre, fer lle­nya de l'arbre cai­gut. Sal­tar-se la pre­sumpció d'innocència. La tona­di­llera va acon­se­guir que el jutge pro­hibís que es divulgués el seu informe poli­cial, perquè està sota secret de sumari, però això només va ser­vir per ali­men­tar el morbo, par­lar de cen­sura i ser líders d'audiència. El xou (de qua­tre hores!) es va fer igual sense apor­tar res nou: l'única nove­tat va ser la decla­ració de la Pan­toja quan va ser detin­guda; però la van ven­ti­lar de pressa. Més temps va ser per a Maite Zaldívar, també impu­tada i estre­lla de la nit. No va par­lar del cas (no pot) sinó que va recrear-se en el paper d'esposa enga­nyada. I és que els ana­lis­tes de plató eren bàsica­ment peri­o­dis­tes del cor, a més d'una desu­bi­cada Maru­jita Díaz, la gran ene­miga Mila Ximénez i la gran amiga Raquel Bollo. Tots ple­gats, grans experts en blan­queig de diners. El comen­tari més lògic de la nit el vam lle­gir en un SMS: «Dei­xem que els jut­ges deci­dei­xin.»