Homer & Homer

La mai­nada d'una certa edat lle­geix mala­ment el pri­mer Homer: el pro­nun­cia amb l'hac aspi­rada. I deter­mi­nada gen­tussa lec­tora assídua de la mito­lo­gia d'Homer des­co­neix l'existència de Homer Simp­son. Un l'hau­ria d'haver lle­git tot­hom, però, mal­grat que això és impos­si­ble, a tot­hom li deu sonar Troia, Aquil·les, Ulis­ses i l'Odis­sea. I l'altre l'has d'haver vist, cosa molt més fàcil i que reque­reix molt menys esforç. El patri­arca de la família Simp­son, cre­ada pel nino­taire Matt Gro­e­ning, ja ha vis­cut més aven­tu­res i el doble de temps que tot el temps nar­ra­tiu d'Homer. Els capítols solen tenir guions molt acu­rats. No conec ningú que hagi vist els 451 epi­so­dis de les 21 tem­po­ra­des del The Simp­sons, però se n'han de veure, si més no algu­nes anto­lo­gies eme­ses per Antena 3 amb motiu del vintè ani­ver­sari de la saga i la nis­saga. Matt Gro­e­ning i James L. Bro­oks han fet una feina espec­ta­cu­lar, han encapçalat un equip de guio­nis­tes geni­als i han sabut paro­diar la soci­e­tat nord-ame­ri­cana i, d'esca­llim­pada, el món, sense fer el ridícul; en tot cas, el ridícul l'han fet el seus per­so­nat­ges, arque­tips de la soci­e­tat actual.

Par­lem de dos clàssics, que tot­hom hau­ria de conèixer.