«El club del chiste»

El club del chiste –estrenat dilluns a Antena 3– té un objectiu un xic ambiciós: «Tornar a posar de moda l'acudit, un gènere indispensable de l'humor que semblava oblidat a televisió.» Home, si estava oblidat era per alguna cosa: el 90% dels acudits són dolents (és un percentatge aproximat). És un gènere difícil, sona a antic. També és cert que si són acudits curts i se'n sap trobar bastants de l'altre 10% és un format que pot entretenir bastant i funcionar bé. El primer dia no va ser acabar de ser el cas: faltava un xic de ritme i molts acudits no feien gràcia (ja he dit que és normal). Tot i això, aprovaria el conjunt –amb una petita part de ficció al backstage, a l'estil de Set de notícies, que en petites píndoles és un bon complement; i també acudits de gent del carrer i acudits de famosos (normalment pitjors que els de plató)–. Per un dia està bé, el problema és que quatre dies a la setmana pot saturar, tot i que, si és diari, és a la franja adequada. El seu referent clar és El club de la comedia, un gran format, també de Globomedia. De fet, és el mateix amb acudits en lloc de monòlegs, i al cap i a la fi els monòlegs no deixen de ser una cadena d'acudits. El primer dia va anar molt bé d'audiència, però això no vol dir res. Preguntin a Risto.