La UE renya Zuckerberg
El director general de Facebook demana perdó a l’Eurocambra per la filtració de dades
Promet que la xarxa social aplicarà la legislació europea a tota la seva activitat
L’executiu es limita a defensar els esforços que ha fet la companyia per redreçar els problemes de seguretat, “doblant” el personal que se n’ocupa
Catarsi europea contra Facebook. Preocupat pel fenomen de les fake- news i la pèrdua de fons públics per la baixa tributació dels gegants tecnològics, el Vell Continent se sent frustrat en els seus intents per controlar i fiscalitzar l’activitat d’aquesta popular plataforma amb posició dominant en el poderós i lucratiu mercat de les xarxes socials. Per això, en un exercici d’escrutini públic al seu màxim responsable, Mark Zuckerberg, l’Eurocambra es va limitar ahir a renyar el jove milionari per les seves males praxis. Al seu torn, el director general de Facebook i prototip liberal de l’emprenedor en l’era digital va aprofitar per redimir els seus pecats davant l’única institució de la Unió Europea escollida democràticament pels seus ciutadans. És a dir, davant els representants dels seus clients europeus.
El fundador de Facebook va demanar perdó a l’Eurocambra per no haver “tingut una visió prou àmplia de les seves responsabilitats” en el cas de les filtracions de dades de Cambridge Analytica. “Va ser un error i ho sento”, va reconèixer Zuckerberg. Des de l’esclat de la polèmica, al març, l’Eurocambra li havia demanat que donés explicacions als ciutadans per l’escàndol per la filtració de milions de dades personals a una consultora que les va utilitzar amb finalitats propagandístiques i electorals. Ho va fer als Estats Units fa un mes, i ahir va fer un copiar i enganxar del missatge principal d’aquell discurs introduint algunes picades d’ullet a Europa. Per exemple, va defensar que gràcies a la seva plataforma “desenes de milers de persones” poden informar sobre la seva seguretat després d’atacs terroristes.
Si bé Zuckerberg havia de comparèixer a porta tancada a l’Eurocambra, finalment va passar per l’adreçador i es va sotmetre ahir a l’examen europeu. Això sí, només davant l’elit de la cambra. Un públic majoritàriament hostil i amb moltes preguntes específiques que Zuckerberg, aprofitant el format proposat pel president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, va aconseguir esquivar fàcilment. Després d’un torn de preguntes de quaranta minuts, en els set minuts restants Zuckerberg es va limitar a defensar els nous esforços de la seva companyia per redreçar els problemes de seguretat o amb les notícies falses per exemple “doblant” el personal que es dedica a controlar-ho. Això sí, davant de les queixes finals dels eurodiputats, no li va quedar més remei que comprometre’s a respondre a les preguntes per carta.
Duresa
Facebook cada cop té menys amics a Brussel·les. Fa un any, la Comissió Europea va imposar-li una multa de 110 milions d’euros per haver proporcionat “informació enganyosa” sobre l’adquisició de Whatsapp. No només els responsables de competència a la UE recelen del gegant de les xarxes socials pel seu domini del mercat, sinó que també ho fan els que vetllen pels drets dels consumidors. “Les revelacions sobre Facebook i Cambridge Analytica confirmen un cop més que la UE ha adoptat la decisió correcta reforçant la normativa sobre protecció de dades”, va afirmar la comissària de Justícia, Vera Jourová. De fet, la presència a la capital europea del mediàtic magnat va coincidir amb l’entrada en vigor de la nova legislació de la UE sobre protecció de dades. A partir de demà totes les companyies que operen al bloc europeu estaran subjectes a multes de fins al 4% de la seva facturació global si trenquen la nova normativa. Es tracta de la reforma legislativa sobre dades i privacitat més gran a escala europea de l’última dècada que, per exemple, obligarà les empreses a notificar errors de seguretat que hagin exposat dades personals.
Taxa per a les empreses digitals
Però a banda dels seus problemes pel domini de mercat i la privacitat, Facebook entreveu un altre núvol a l’horitzó. Al març, l’executiu comunitari va proposar una taxa del 3% sobre els beneficis de les grans empreses digitals que obtenen en territori de la UE encara que no hi tinguin “presència física”. La CE calcula que aquesta disposició podria generar 5 bilions d’euros anuals per a les arques públiques, una mesura que França defensa fervorosament, a diferència d’Alemanya, que tem per la degradació de les relacions transatlàntiques.