Comunicació

Crims i càstings

Els que tenen una certa edat és pro­ba­ble que recor­din tant el tri­ple assas­si­nat de les tres noies d’Alcàsser, el novem­bre del 1992, com la ver­go­nyosa cober­tura mediàtica que se’n va fer, amb espe­cial menció per a Nie­ves Her­re­ros i el seu pro­grama De tú a tú, d’Antena 3. Que no s’inqui­e­tin els indig­nats per aque­lles fites de la tele­por­que­ria: el pri­mer epi­sodi de la docusèrie de cinc capítols El caso Alcàsser, que avui es pre­es­trena en el Docs Bar­ce­lona Fes­ti­val (19 h, audi­tori del CCCB), dedica la pri­mera mitja hora a recons­truir les cir­cumstàncies del tri­ple crim, però a con­ti­nu­ació car­rega amb força con­tra l’infame espec­ta­cle mediàtic. La sèrie tindrà en total cinc epi­so­dis d’una hora, i s’estre­narà a la pla­ta­forma Net­flix el 14 de juny.

Ramón Cam­pos, pro­duc­tor d’El caso Alcàsser, expli­cava ahir en una tro­bada amb la premsa que “la intenció des del prin­cipi era fer una crònica de tot el que va pas­sar, i, dins d’aquesta crònica, hi ha una part que és el succés cri­mi­nal, i hi ha una altra part molt impor­tant que és com els mit­jans van afron­tar aquest cas”. Elías León Simi­ni­ani, direc­tor de la docusèrie, comenta que també han vol­gut reflec­tir “la reper­cussió sociològica” que va tenir el tri­ple crim. “Teníem la idea del que passa si llen­ces una pedra a un llac i comença a gene­rar ones suc­ces­si­ves. La pedra és el cas en si, però la reper­cussió que va tenir va trans­cen­dir el mateix crim. És un succés que va afec­tar la soci­e­tat perquè s’hi van ajun­tar molts vec­tors: cri­mi­nals, polítics, sociològics, mediàtics...”

No hi ha hagut recre­a­ci­ons fic­ci­o­na­des, ni càstings per esco­llir actrius. Els únics càstings van ser els dels pro­gra­mes de tele­visió com De tú a tú o Quién sabe dónde, que llui­ta­ven per por­tar als seus platós fami­li­ars i amics de les vícti­mes, tes­ti­mo­nis... Paco Lobatón, que va fer un pro­grama espe­cial de Quién sabe dónde el dia que van tro­bar els cadàvers des d’Alcàsser, apa­reix al docu­men­tal i fa autocrítica. Nie­ves Her­re­ros i altres peri­o­dis­tes, en canvi, no han vol­gut sor­tir-hi. “Som molt res­pec­tu­o­sos amb els que sí i els que no hi han vol­gut par­ti­ci­par. I alguns no hi sur­ten, però hi han col·labo­rat”, diu el pro­duc­tor.

Suport de les famílies

Direc­tor i pro­duc­tor, que ja van fer tàndem a El caso Asunta (sobre l’assas­si­nat d’una noia gallega de 12 anys a mans dels pares adop­tius), mar­quen distàncies amb la tele­por­que­ria. Han dedi­cat molt temps a inves­ti­gar, a gua­nyar-se la con­fiança dels 58 entre­vis­tats que hi sur­ten, i comp­ten amb el suport de les famílies de les vícti­mes. “No volíem cau­sar més dolor, hi ha una ferida oberta al poble. Hem evi­tat la carn viva emo­ci­o­nal; si algú plora davant la càmera, la nos­tra reacció és apa­gar-la. El docu­men­tal inclou imat­ges inèdites del judici que es va fer el 1997, que han cos­tat molt de tro­bar, i recu­pera frag­ments dels pro­gra­mes tele­vi­sius de l’època.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia