Perdent la física i la química

Sé que cinc temporades són moltes i que no és fàcil trobar trames diferents, però el cas de Física o química és aberrant. Mai no ha estat una sèrie de qualitat, però entretenia i aconseguia que el públic adolescent s'hi identifiqués. Fugia dels clixés típics de les sèries juvenils i apostava pels temes més candents, sense por. Això li ha causat, és clar, moltes crítiques. Amb el temps, però, s'ha estancat. L'última temporada, tancada dimarts, ha estat pèssima, sense gairebé cap tipus d'al·licient. El més trencador que se'ls ha acudit és un altre trio amorós i una altra atracció alumne-professor; dos arguments ja usats en anys anteriors. Això parlant de trames, si parlem de personatges el panorama no és gaire millor. S'ha optat (encertadament) per rellevar de mica en mica els actors juvenils perquè no fos un canvi sobtat (l'ombra de Compañeros fa por). Els nous personatges, però, són bastant decebedors. I el problema és que també van canviant els professors i els buits són grans (sense Blanca i Irene no és el mateix). La sèrie va perdent identificació entre els joves i en l'últim capítol es va recórrer a quatre moments lacrimògens –els comiats ja són un clàssic en cada final d'etapa d'aquesta sèrie– per suplir la manca de trames emocionants.