El projecte de canal públic de TDT de l'Ebre s'atura i farà encarir els privats

El president del consorci públic de la TDT a les Terres de l'Ebre, Joan Josep Duran, no amaga la seua decepció per la fredor amb què els responsables dels ajuntaments han rebut la proposta de compartir un canal ciutadà. A l'empresa Activa Multimèdia s'havia dissenyat un projecte de baix cost, que hagués permès que els 36 municipis consorciats iniciessen les emissions d'un canal propi i de qualitat, amb un cost molt inferior al previst inicialment. El canal ciutadà es basava en la publicació automàtica de vídeos, textos i imatges en directe, així com en l'aprofitament de continguts de les agències de notícies, de les xarxes de televisions locals, i d'alguns programes de Televisió de Catalunya. A més, amb la mateixa tecnologia es podia compartir i emetre informació de serveis i sistemes de participació ciutadana a la TDT, a internet i a través del telèfon mòbil.

«Ara ja és una decisió política, però no hi veig una excessiva motivació, potser perquè a l'Ebre no hi ha tradició de fer televisió pública», va lamentar Duran. Segons el també regidor d'ERC a Móra d'Ebre, no hi haurà una altra assemblea del consorci, si abans no hi ha consens polític per tirar endavant el projecte. Per això, va explicar, ha sol·licitat al delegat de la Generalitat que convoque una taula de partits, amb l'objectiu de desbloquejar la situació.

Una de les parts del conflicte és el consistori de Tortosa, que és el que té més pes al consorci, i també havia de cedir la seu per instal·lar-hi el canal públic Ebre TV. En aquest sentit, l'alcalde va admetre que la seva creació està «bloquejada» per diversos «efectes col·laterals» de la crisi. «A Tortosa no tindríem cap problema, però per a alguns municipis petits és una inversió difícil d'assumir i, també, complicada d'explicar a la ciutadania, ara que hi ha altres prioritats», va afirmar Ferran Bel (CiU). Segons l'alcalde tortosí, han fet alguns sondejos i hi ha ajuntaments que no veuen viable haver de produir els seus continguts per al canal. «Hi ha pobles petits que no veuen clar això de crear els programes i penjar-los ells mateixos, i opinen que si acaben no sortint a través del canal, no els surt a compte fer la despesa», va detallar Bel. «Que a Tortosa li toqui aportar entre 60.000 i 100.000 euros per fer una televisió que no serà ben bé una televisió és molt difícil d'explicar als ciutadans, i encara més en un moment com l'actual», va afegir-hi. «I si això és complicat a Tortosa, imaginem-nos en un poble menut com ara Prat de Comte», va remarcar Bel. L'alcalde de Tortosa va advertir que també cal tenir presents les limitacions actuals del mercat publicitari –en què el canal públic haurà de competir amb tres operadors privats–, i que el fet que alguns ajuntaments s'hagen desdit del projecte també fa «més inviable» el canal. «No donaria res per definitiu, però és una situació complicada, que s'hauria de resoldre en els propers mesos», va concloure.