premis Carles rahola de comunicació
Els Rahola reivindiquen el periodisme de proximitat
Els vuitens premis Carles Rahola de Comunicació Local van reconèixer un documental del monestir de Sant Daniel i la revista digital ‘La Tornada'
Gemma Busquets, d'El Punt Avui, va rebre una beca
El jurat de la vuitena edició dels premis Carles Rahola de Comunicació Local, atorgats pel Col·legi de Periodistes i la Diputació de Girona, ha reconegut el periodisme local i alternatiu en els guardons que es van fer públics ahir al vespre en el transcurs d'una gala que va tenir lloc a l'Auditori de Girona. A l'acte, el president del Col·legi de Periodistes a Girona, Joan Ventura, va precedir el lliurament dels premis amb un discurs amb què va fer un balanç positiu de la Setmana dels Rahola i va dedicar un record a tres periodistes històrics que aquest any ens han deixat: Narcís-Jordi Aragó, Jordi Negre i Xavier Dalfó. Ventura també va aprofitar per fer un balanç de l'estat actual de la professió, marcat sobretot per la precarietat laboral i la desocupació, “principals amenaces per a l'ètica i la bona praxi del periodisme”, com va declarar. Un discurs que va donar pas als protagonistes de la nit, els guardonats amb els Rahola.
En la categoria de premsa, es van premiar els reportatges de Pau Subirós Trenta-cinc anys de l'Operació Neteja; Primera nit de vaga dels treballadors d'Ecoserveis i On són el vuit milions del Patrimoni Sòl?, publicats a . El jurat en va destacar “la narrativa consistent, ben presentada, documentada i punyent”.
En la categoria de millor projecte sobre comunicació periodística el premi va recaure a #Gavarres365, una proposta de Marc Sureda, Elena Trullàs, Jordi Ribot i Joan Castro, per “l'ambició a l'hora de voler mostrar la realitat d'un territori com el de les Gavarres, de manera dinàmica i amb visió de futur”, tal com va destacar el jurat. En ràdio, el jurat va guardonar l'especial 50 anys de cantades a Calella, emès a SER Catalunya, “per la bona informació, documentació, realització i recuperació de fons sonors històrics”.
Pel que fa la categoria de millor treball informatiu o divulgatiu en televisió, el jurat va escollir com a guanyador Feliç mil aniversari, documental realitzat per David Gimbernat i Pere Solés, emès a TV3, en el qual narren el dia a dia que es viu al mil·lenari convent de monges de Sant Daniel, valorant-ne “la narrativa” i perquè “divulga una realitat a la qual no és fàcil accedir”. Quant a la millor fotografia de premsa, el jurat va elegir Un membre de l'ADF al foc de Blanes, una imatge de Jordi Ribot “informativa i de gran impacte” que, en paraules del jurat, “transmet el dramatisme del moment viscut”.
En la categoria de millor informació digital, va resultar premiada la revista digital La Tornada , de Pau Planas i Rocío Rodríguez, “per la innovació, la seva tasca dinamitzadora del sector musical i perquè dona veu a nous projectes”. Finalment, com a millor iniciativa de comunicació institucional el jurat va elegir la comunicació del centenari Carles Fontseré 1916-2016 del Departament de Cultura de la Generalitat i coordinada pels serveis territorials de Cultura de Girona, obra d'Iglésies Associats.
Beca a Gemma Busquets
També es van lliurar les beques que atorga l'Ajuntament de Girona amb l'objectiu de fomentar la recerca sobre la història del periodisme a les comarques gironines. La professional –perquè la universitària va ser deserta– va ser per a Gemma Busquets, periodista d'El Punt Avui, amb el projecte El vot femení a la premsa de les comarques gironines (1931-1936). L'alcaldessa, Marta Madrenas, va destacar que aquest estudi “omplirà el buit d'una temàtica poc tractada”.