Menyspreu altiu

El director del diari La Razón, Francisco Marhuenda, apel·lava, ahir en la tertúlia d’Espejo público a Antena 3, a l’esperit de Josep Tarradellas per menysprear el nivell de la classe política catalana. “Jo que he conegut Tarradellas!”, s’exclamava després d’haver criticat els estudis i orígens de Puigdemont i ficar al mateix sac Mas. Mentre Susanna Griso es referia a Oriol Junqueras com “el listo de la película”. El to despectiu, el llenguatge de l’altivesa, es van fer evidents, un cop més. No tant com a provocació, sinó per minimitzar la transcendència. I és l’estratègia periodística dels mitjans espanyols en aquest moment de la partida. A les expressions desafío soberanista i órdago secesionista s’hi ha d’afegir Puigdemont consuma su desafío, tot i que el verb consumar tindria més sentit l’1d’octubre, que és la data escollida per anar a l’altar. En tot cas, de tan fetes servir, les expressions han perdut capacitat catastrofista.

Només al canal 13 TV, la tele propietat de la Conferència Episcopal Espanyola, mantenen el to del melodrama. Nieves Herrero conduïa el magazín matinal i feia servir una expressió molt de Tarradellas, “ya la tenemos aquí”, per donar la notícia de la data pel referèndum. I en la tertúlia, el presentador del programa de la mateixa cadena La marimorena, Carlos Cuesta, reaccionava fent seu el discurs de la mentida construïda, de l’“Espanya ens roba” fals. No hi haurà ni república independent de Catalunya ni se celebrarà el referèndum. Taxativa, amb to de clarivident, ho deia la periodista Esther Esteban en la tertúlia de 13 TV.

Ana Rosa Quintana, en el magazín estel·lar de Tele 5, posava èmfasi en el fet que la pregunta, al final, incorporava el terme república. Ho feia després d’acomiadar la connexió amb Barcelona, amb la periodista Maika Navarro, col·laboradora del programa. Però la reina de les audiències del matí sap que el seu públic és volàtil. Així, per mantenir l’atenció a la pantalla, Joaquín Prat, el copresentador, va donar pas a la següent notícia, de l’àmbit dels successos i la crònica rosa.

Maria Casado, al capdavant de La mañana de La 1, parlava amb Manolo el del Bombo i d’un conflicte veïnal en una pedania de Màlaga, i de la concentració de suport a Las Rozas a “l’heroi del monopatí”, Ignacio Echevarría, el madrileny víctima dels atemptats de Londres. La primera cadena de la televisió pública espanyola se centrava en les històries humanes. La política, per al Canal 24 Horas, que destacava l’acte de Puigdemont amb lletres majúscules i escrites a la pantalla: “Anuncian, no convocan.”

El desplegament de màxims el va fer Al rojo vivo , de La Sexta. Antonio García Farreras va entrevistar Lluís Llach. García Farreras, referint-se al diputado Llach, li destacava que no hi hauria referèndum sinó eleccions. “Hem posat la maquinària en marxa. L’Estat tindrà un problema: impedir-ho. La pregunta és què farà per impedir-ho” li va etzibar. El presentador s’enrocava en la pregunta i Llach es cansava de repetir la resposta i, arran del comentari de “xoc de trens” que li feia la reportera, el cantautor de Verges radiografiava el país: “La diferència està acceptada, la convivència és absoluta al carrer.” La reportera Cristina Pardo va descriure l’ambient a la plaça Sant Jaume: “Turistes, periodistes i algun passejant. No hi ha afluència de gent expectant per veure Puigdemont ni els consellers; no hi ha mobilització, suposo que es reserven per diumenge, que la faran grossa.” Ignacio Escolar, director del diari Público, a la tertúlia de La Sexta, també amb dots de clarivident deia que el referèndum no se celebraria l’1 d’octubre. Escolar hi afegia, però, que el fet que no se celebrés no solucionava el problema “seriós que tenim tots els espanyols amb Catalunya, amb els catalans que es volen marxar”. L’argument d’Escolar era el següent: apostar per votar, no en un referèndum d’escissió sinó en un referèndum amb una proposta d’integració.

Tant Antena 3 com Tele 5 i La 1 van relegar la notícia a la segona informació del dia en els respectius informatius de les tres de la tarda. Les eleccions electorals al Regne Unit van ocupar el quart d’hora d’inici dels principals noticiaris espanyols, que hi havien enviat presentadores. A Londres, hi havia Ana Blanco de TVE i Isabel Jiménez, de Tele 5. La notícia del referèndum la van tractar com a “anunci”, com una “intenció més”. Així ho destacava Sandra Golpe, la presentadora de les notícies d’Antena 3, després de parlar que Puigdemont havia posat en marxa “el rellotge independentista”. David Cantero, de Tele 5, ressaltava la posada en escena, “la majestuosa declaració institucional”. A La 1, des de Torrespaña, Pilar García Muñiz hi posava el to greu. La mateixa gravetat que hi posava el sacerdot, que explicava la paràbola del dia a 13 TV, abans de la missa: i era la pregunta que Jesús feia als fariseus del temple.