‘Master of None’, la nova comèdia d’autor

El protagonista de Master of None (Netflix) reflexiona sobre la relació que la societat manté amb la gent gran, majoria oblidada i menystinguda en un dels episodis més deliciosos, sense sentimentalismes però amb sensibilitat, destil·lant humor subtil, enginyós i viu; en definitiva, diferent, propi d’una comèdia d’autor que cerca de fer-se un lloc en un gènere amb saturació d’oferta i constant recerca de la sorpresa, i que amb la segona temporada ja ho ha aconseguit i és considerada una de les sèries del moment. Aquesta nit Aziz Ansari, l’actor i cocreador de Master of None, competirà en la categoria de comèdia dels Emmy, amb rivals com Veep i Atlanta i clàssics en aquesta lliga com Silicon Valley i Modern Family. La primera temporada de Master of None va marcar el to amb les històries d’un actor a Nova York, sobre les relacions personals i situacions no només generacionals, sinó que amplien l’ull a debats més amplis com el feminisme , la religió, la immigració -Aziz Ansari és d’origen indi i en algun moment hi despunta un Woody Allen en potència- acompanyat d’un grup de personatges secundaris molt destacables. L’estrena de la segona temporada, que se situa a Itàlia, amb un clar homenatge a les referències del cinema clàssic italià com ara El lladre de bicicletes, de Vittorio de Sica, va significar un punt d’inflexió per a una comèdia, de mitja hora, que, en alguns punts agredolça, provoca molt més que somriure; una sensació plaent, satisfactòria.