‘Alias Grace’, la veu i la perspectiva de la dona

El dubte atrapa. Fa continuar el relat. Sobretot perquè qui l’explica sap com mantenir viu el misteri. Hi ha, a més, l’al·licient d’una narradora amb l’ombra de l’ambigüitat, de si és o no l’assassina. Una criada d’aparença dolça, de mirada tan blava com a voltes innocent i alhora obscura. L’estructura narrativa basada en les converses entre qui sap el que va passar i qui vol, a partir dels fets, desenteranyinar l’enigma i trobar la prova que la redimeixi, és una fórmula habitual en moltes ficcions, però en el cas de la minisèrie policíaca d’època Alias Grace (Netflix), basada en un relat de l’escriptora Margaret Atwood, hi ha un valor més. La trama, que se situa al Canadà del segle XIX, s’inicia amb les sessions entre Grace (Sarah Gordon) i un psiquiatre, el doctor Jordan (Edward Holcroft), que busca indicis mentals que l’exonerin dels crims. Amb l’encís de Sherezade, Grace explicarà la seva història, una infància cruel, en un ambient repressiu i d’abusos, de manera que s’acabarà convertint en una obsessió per a Jordan. Margaret Atwood reivindica la perspectiva de la dona, però sobretot els espais de llibertat, els d’una criada menystinguda en un món patriarcal i hostil. I és, en els detalls, un relat femení. Des de la metàfora del cobrellit de patchwork que la jove teixeix fins la subtilesa amb què es descriuen la brutalitat de les tortures al manicomi. Si ho va fer o no, és un moment àlgid, però al final el que volem saber és si Grace aconsegueix ser una ànima lliure.