«Inocentes»

Tele 5 va voler aprofitar l'èxit d'El Pacto per estrenar Inocentes, la segona part de la trilogia de Calparsoro per la cadena, pensant lògicament que era millor associar Inocentes a un producte amb audiència alta (El Pacto) que a la fracassada primera part de la trilogia (La ira). Fins i tot en les promocions es buscaven les similituds amb la minisèrie de Fernando Colomo i no es deia res de Calparsoro ni de La ira. Sort que és una trilogia i se suposa que hi ha un cert lligam! Tot plegat era igual, perquè veient Inocentes –en principi s'havia de dir La lujuria, un títol molt millor– es notava de seguida de quin tipus de ficció es tractava. Té una imatge molt lluminosa i estètica vuitantera, però no és una ficció fàcil de veure ni per a tots els públics, amb un argument truculent i rebuscat. De fet, és més complexa argumentalment que La ira i El castigo (la primera minisèrie de Calparsoro, un gran èxit a Antena 3): en bona part del primer capítol no es veu clar cap on va la història i alguna trama està un xic mal explicada. El segon capítol, segons s'ha vist a l'avanç, sembla més cruent i promet emocions fortes, però recordant que tant El Pacto com La ira com, en menor mesura, El castigo han tingut un final decebedor, no hi confio del tot.