Mirador
El nyap de TVE amb el català
L’any 2006, el govern de José Luis Rodríguez Zapatero volia tancar Ràdio 4 i reduir a mitja hora d’informatiu la programació en català de TVE. Es va muntar un gran sidral, molts oients van descobrir per primer cop la primera ràdio en català i van tornar a sintonitzar La 2 on s’hi feia Senyores i senyors, d’Àngel Casas, o els reportatges de Gran angular.
Entre el 2004 i el 2010, els socialistes van emprendre una ambiciosa reforma del sistema audiovisual: Zapatero va reunir un consell de savis per decidir com havia de ser RTVE –se li va eliminar la publicitat–, es va aprovar la llei i el desplegament de la TDT, es van concedir nous canals, Cuatro i La Sexta, i la seva posterior fusió amb les dues teles privades, Tele 5 i Antena 3. Durant els governs d’Aznar, la manipulació informativa a TVE començava a fer-se evident, i en aquest sentit els treballadors del centre català de TVE es van significar en la seva denúncia. Era també el 2004, quan Tele 5 i Antena 3, emetien informatius en català al migdia, de poc més de vint minuts, adreçats a l’audiència catalana però sobretot buscant mercat publicitari.
És bo fer memòria, buscar a l’hemeroteca, després del gran anunci, declaració de bones intencions, que Rosa María Mateo, la nova responsable de RTVE, va fer sobre l’augment d’hores en català a TVE a Catalunya: passar de les 20,5 hores, que no deixen de ser engrunes, a doblar-les en un any fins arribar a les 80 hores. A tots els directors que han passat pel centre de TVE a Sant Cugat, se’ls feia la mateixa pregunta: més hores en català? El discurs va canviar, amb els anys, i la resposta s’enquadrava a “buscar una franja estable” i “potenciar la producció per tot l’Estat”. Mateo diu que ho fa per donar veu als “ciutadans de Catalunya”. El cert és, però, que no deixa de ser una promesa, l’enèsima en quinze anys. Mateo es pensa que passa “de les molles al pa sencer” que cantava Ovidi Montllor. I no és així; és un nyap, intentar arreglar el que fa molts anys no s’ha volgut arreglar; no hi ha hagut voluntat política per normalitzar la llengua. El català a TVE ha estat una qüestió incòmoda, un valor diferencial vist des de Madrid com un favor.
Al final, Ràdio 4 continua al dial i TVE a Catalunya, també. Però són residuals. Perquè a l’igual que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut va significar un punt d’inflexió per al procés, TVE, aquell 2006, va tocar de mort el català i de retruc va menysprear la seva audiència, la qual va decidir desconnectar.