Un ‘Faqs’ a Laura Rosel

“El periodisme és fer preguntes”, van coincidir a dir els periodistes Laura Rosel i Jordi Grau en un moment de la conversa mantinguda ahir en un dels actes destacats de la programació de la Setmana dels Rahola , que organitza el Col·legi de Periodistes i la Diputació de Girona. Però, com també van reconèixer, “és més fàcil preguntar que no pas contestar”.

I és que el paper del periodista, o “el sentit del periodisme” –si fem cas al títol amb què es presentava l’acte que va tenir lloc a l’Auditori de la biblioteca Carles Rahola, que es va omplir del tot–, és posar-se al costat que li va tocar ahir a Jordi Grau –impecable i implacable com a entrevistador–, i no tant al de l’exconductora de Preguntes freqüents (Faqs). En aquest lloc incòmode, i més per a qui està acostumat a estar a l’altra banda, Rosel va respondre una a una a la bateria de preguntes, més que freqüents del tot consegüents. Com ara perquè la van substituir, com i quan, al capdavant del programa aleshores del programa líder d’audiència a Catalunya. “Em van rellevar perquè, com em va dir el director executiu d’El Terrat, volien donar al programa un aire de més d’entreteniment”, va declarar aquesta professional amb llarga trajectòria a la ràdio i la televisió que, a més, demostra tenir savoir faire. Això sí, va quedar clar que el disgust no li va treure ningú, “perquè és la feina més emocionant que he fet mai”, que “ho va donar tot” i que el cafè d’aquella maleïda trobada laboral no el va ni tastar.

Del Faqs, se’n va parlar, molt. Gairebé va capitalitzar l’entrevista. Rosel va explicar, entre altres coses interessants, que el fet que el programa estigués ja encasellat a TV3 com “d’entreteniment” els permetia tenir “més cintura”. Tot i així, buscar la imparcialitat de la notícia li ha comportat crítiques de totes bandes: “que si terrorista, anticatalana, anticastellana, equidistant... No s’ha de fer cas a les xarxes, en aquest sentit, per molt que et facin mal”, va dir. El que li sap més greu, però, és que algunes provinguin, com passa, de companys de professió, sobretot localitzats a Madrid. “Són les normes del joc, pel que he anat descobrint. I t’endureixen.”

Malgrat que no va dir paraules lletges per a ningú, sí que no es va estar de reconèixer que el secretari general de Vox, Javier Ortega Smith, li va provocar “urticària”. Que el va entrevistar perquè “tocava”, com a portaveu d’un grup que ha portat tot un govern a judici, però la mala educació, la grolleria i la provocació demostrada no encaixen amb ella. Del PSC, només lamenta que no acceptessin anar quasi mai al programa. I que no suporta les audiències, que va qualificar d’“enganyifa” –es basen en 500 audímetres a tot Catalunya– però que va reconèixer també que són “les regles del joc”. Va aprofitar per denunciar com el rol de la dona periodista “és més complicat”. Un tema que coneix molt bé perquè el pateix, però també perquè el tractarà en un especial que prepara per a TV3 el Dia de la Dona Treballadora. Tindrem més Rosel. I això és una bona notícia.