«Gran reserva» versus «Gavilanes»

Gran reserva (La 1) i Gavilanes (Antena 3) es van estrenar amb pocs dies de diferència. Les dues presentaven una família rica i una família pobra com antagonistes, arrencaven amb un assassinat o intent d'assassinat i tenien com un dels eixos descobrir el culpable, les dues se centraven en un negoci familiar (en un cas, el vi i en l'altre, l'oli)... I tot i que una es presentés com un Falcon crest actual i l'altra com la versió espanyola d'un serial sud-americà, semblava que eren similars. Ara, que ja estan a mitja temporada, queda clar que s'assemblem com un ou a una castanya. Gran reserva aposta pel gènere del drama, per les conspiracions clàssiques de sèries de nissagues riques, amb molt bona factura d'imatge, una cadència acurada i intentant donar certa profunditat als personatges. Segueix el que va obrir Herederos, però cada cop es veu més que darrere hi ha la productora de Desaparecida. Gavilanes, en canvi, se centra bàsicament en les tres històries d'amor; és més fulletó. La intriga costa més d'interessar. Certament l'han fet més seriosa, més cuidada, que s'hi fos un serial de sobretaula, però la trama és la que és i no poden evitar caure en les escenes tòrrides i els torsos nus. Entreté, però no té la qualitat de l'altra.