“Ens costa molt llegir el llibre d’instruccions”

De fet ja ho tenim a sobre. Jo pensava que ens hauria caigut, però crec que en general són bons els avenços tecnològics. El problema és com tot: com hem d’utilitzar la tecnologia perquè ens jugui de cara. En moltes coses estem a les beceroles, la nostra generació som uns inadaptats tecnològics.

Ells han agafat el mode base; nosaltres, el mode plus, i la nostra descendència i els que vindran després tindran el pack multiusos plus. Els avis van veure l’arribada de l’electricitat i el WhatsApp, nosaltres vivim l’arribada de la multitelevisió, els telèfons mòbils, els smartphones... i, el més important, ens han entregat un llibre d’instruccions que ens costa molt de llegir, el sabran llegir les properes generacions. Abans, quan teníem un problema preguntàvem als nostres pares com ho podíem solucionar, i ara nosaltres mateixos demanem les solucions als nostres fills. Ja estan endollats, nosaltres encara anem amb piles. Ha entrat tan de cop, la tecnologia, que hem quedat gairebé sepultats, i no per la maldat, sinó pel mal ús que n’hem fet. Un expert deia que el dolent no és la intel·ligència artificial, sinó l’estupidesa humana. Hi estic plenament d’acord. La utilitzem massa, i sovint malament.

La primera temporada era molt tecnològica, i aquesta és molt social. Ens hauríem de preguntar més què pensen els nostres fills d’aquests canvis que estem vivint, i en aquesta segona temporada convivim amb ells per veure com està evolucionant tot. Ells veuen la televisió, els esports, la pornografia... d’una manera molt diferent a com la vèiem nosaltres. I nosaltres vèiem el canvi climàtic d’una manera molt més tranquil·la i allunyada, i ells han decidit involucrar-s’hi. El programa ajunta generacions i planteja dubtes que ens poden sortir pels dos cantons. Ens han sortit uns capítols molt transgeneracionals.

Jo crec que més. En la primera hi havia el descobriment tecnològic, i en la segona hi ha un debat permanent sobre l’addicció al mòbil, la manera de fer televisió, si és bo que la tecnologia entri en l’educació... I poden ser debats molt familiars.

Google no permetrà que sigui reelegit Donald Trump.

És un dels personatges més fascinants que he conegut aquesta temporada, més enllà de tots els popes tecnològics. És meravellós, un nano molt sensible, intel·ligent i que té les idees molt clares. És capaç de dir que ha volgut mostrar com de bé que es viu al camp a la gent de la ciutat. Al primer episodi explica que va ser víctima de bullying. És fascinant. La tecnologia ens ha permès conèixer gent que no hauríem conegut mai, i el Miquel és un d’aquests casos.

Jo crec que hem tingut sort amb la ràdio perquè, per entendre’ns, la princesa ha decidit casar-se amb l’aneguet lleig. Ningú s’ho esperava. Internet semblava que no es casaria mai perquè era la més guapa del regne, però per allà va passar l’aneguet lleig i s’hi va voler casar perquè li fa companyia, i els altres mitjans no. La companyia no la té amb ningú més que amb la ràdio, en això és imbatible. Ja et pot agradar llegir el diari, mirar la televisió o navegar per internet, però el que vols a la nit és escoltar la ràdio. Pot ser antidepressiva, pots escoltar música, gent en diferents idiomes... La tecnologia també ha decidit casar-se amb la ràdio i facilita que la gent tingui més companyia i millor. Ara hi ha moltes ràdios, pots estar a l’altra punta del món i escoltar un partit del Barça, escoltar un programa que t’agrada 40 vegades seguides... La ràdio amb la tecnologia fan un matrimoni únic i, per tant, crec que tindrà una llarga vida.