«El internado»: l'epíleg

Dimecres va començar l'epíleg d'El internado, un epíleg llarg, de 15 capítols, que s'emetran entre ara i la tardor. Com vaig dir fa uns mesos, la sèrie va acabar per mi al final de l'anterior temporada, amb tots els misteris resolts i la trama central tancada, i aquesta última que s'han tret de la màniga és més aviat un afegitó, una mena gairebé d'spin off centrat únicament en l'acció contrarellotge per fer front a l'expansió d'un virus. No és la mateixa sèrie. Ara tothom ja ho sap tot de tothom, no hi ha dolents fent-se passar per bons, ni bons obligats a ser dolents, ni policies i justiciers infiltrats, ni investigacions possibles. Bé, falta que descobreixin qui és el traïdor i que Héctor és viu, i tancar alguna trama secundària (Martín-Lucas; Elsa-Jacinta). La resta és ja només cosa de l'invent aquest del virus. Cal dir que el primer capítol va tenir un ritme excel·lent (serà difícil mantenir-lo tants capítols amb tan poc a dir), però van saltar-se explicacions d'argument (com Noiret arriba al psiquiàtric? I Hugo a l'internat? Què ha passat amb l'embaràs d'Amelia?) i van batre el rècord (ja alt) d'incongruències de la sèrie. En destaco una: l'exèrcit arriba alhora que Camilo s'endú Irene i no poden atrapar-lo? I és que justament això, l'enèsim segrest d'Irene Espí, sí que ja no cola.