Clapés, el xef que serveix les “sobres”

La segona conversa de la IX Setmana dels Rahola la va protagonitzar Toni Clapés, entrevistat per la periodista de TV3 Isabel Pascual. Sense la desena de guionistes i tècnics, ni la colla de còmics i imitadors del Versió RAC1 per secundar-lo, Clapés va demostrar que és un dels grans comunicadors del país posant-se el públic a la butxaca, tant el present a l’aula magna de la Casa de Cultura de Girona com el que va poder seguir l’acte per streaming (sí, una d’aquelles coses que han vingut per quedar-se). El veterà comunicador –vint-i-quatre temporades al capdavant del programa de ràdio líder de les tardes, comptant el Versió original que feia a Catalunya Ràdio– va ser convidat a parlar de com s’ho fa per combinar periodisme, entreteniment i humor, en temps de pandèmia. Un còctel complicat i més quan aquest s’ha de servir fent “ràdio domèstica” –així es refereix al teletreball que tant li encanta– i encara ara amb el 50% de l’equip confinat a casa el seu galliner està més esvalotat que mai, segons va confessar. I si l’altre dia Carles Porta va proclamar-se un Charles Bronson justicier amb els Crims que tracta, Clapés va reconèixer que és una mica (molt) Walter avi rondinaire Matthau. Entre les queixes, va repartir a tort i a dret, però sobretot a l’amic Basté, que ho abasta tot i que de tant famèlic de treballar (i més treballar) no els deixa ni les engrunes als de la tarda. Perquè ho entenguéssim, va comparar RAC1 com un bufet lliure en el qual els comensals del matí, servits pel xef Basté, “es foten un tiberi en el qual al final del programa del matí només ha quedat una croqueta i, al racó, un tros de truita i un crostó de pa”. Amb aquest panorama, en què tot ja s’ha dit informativament, “només ens queda servir el te de les cinc”, va explicar amb to sorneguer però apreciablement sincer. Això, en un panorama de canvis constants i en què la informació, encara que sigui a la ràdio, queda obsoleta al cap de poc. “Sort dels tribunals, que ara els ha donat per anunciar sentències al migdia”, diu. Per això està convençut que a la tarda, amb el personal ja fart d’actualitat, se’ls ha d’oferir entreteniment. I, entre altres perles va dir que amb l’humor es poden dir coses de manera més incisiva: “Et permet dir el que no pots dir.” I havent superat un càncer, la veritat és que no es talla. Això sí, sempre amb humor, el seu i genuí.