‘Sota terra' aconsegueix situar-se com l'espai revelació de TV3 combinant arqueologia i entreteniment
L'excavació del passat sedueix
La fórmula d'entreteniment i divulgació sempre li ha funcionat, a TV3. L'últim exemple és Sota terra, un programa de la productora Batabat que presenta l'arqueologia d'una manera diferent; a través d'excavacions d'arreu del país dóna a conèixer part de la nostra història. Sota terra, que és l'adaptació de l'espai anglès Time team però amb més dosis d'humor, va arribar la setmana passada a l'equador de la temporada amb una audiència mitjana de 474.000 espectadors (15,9%). El percentatge és més gran si ens fixem en els capítols del juny: tenen una quota mitjana del 16,7%, tres punts per sobre de la mitjana del mes de TV3 (13,7%). L'edició més vista és la de l'estrena i la menys vista la del 21 de juny –que coincidia amb el partit del mundial Espanya-Hondures. Pel que fa a les tres edicions del juliol, Sota terra obté una mitjana del 14,7%, dos punts i mig per sobre de l'audiència del juliol de TV3, que el divendres 29 era del 12,2%. A Batabat fan una valoració molt positiva de la resposta que ha tingut l'espai.
TV3 ja havia emès amb èxit formats similars en què es feia divulgació històrica a través de l'entreteniment. Entre l'abril i el juliol del 2003, Històries de Catalunya va tenir una quota del 25%. Cal tenir en compte però que fa set anys no existia la multiplicitat de canals –Cuatro i La Sexta van néixer el 2005 i 2006, respectivament– i tampoc la fragmentació d'audiències.
Avui, com funcionava una colònia industrial
El capítol d'aquesta nit de Sota terra (22.40 h) se centra en el funcionament de les colònies industrials a partir de la colònia Can Marçal de Puig-reig (Berguedà). L'equip d'arqueòlegs excavaran per buscar el canal de desguàs original de la primera turbina que va tenir la colònia, i també aniran a una mina per obtenir carbó a cop de pic i pala. Un altre dels punts d'interès del programa serà que buscaran un túnel colgat, totalment desaparegut, per on circulava el tren que unia totes les colònies i transportava persones, mercaderies i carbó amunt i avall de la comarca.